Rr _A.'!"_',’"m’““""a.w:" ra

Saa

gi Ro i

4

t
t-a
La
5

L
És
E

Dad
) MR

L OESVUEAARIEC OEC ODON NN CE RS YCC a

 

406 LA DIVINA COMÈDIA
sol va gaudir, però que no pot recordar, que en sent el goig, però
que no en reté la imatge, i la mica que en reté, és impossible
d'ésser dita amb llenguatge dels homes. Això és tot, i aquesta és
la gran lliçó d'humilitat cristiana i de dignitat literària.

Després d'això, ni una ombra de teatralitat, ni una espurna
d'apoteosi, la confessió del màxim favor obtingut, però la confessió
també de la màxima impotència.

cA l'alta fantasia li mancà poder, però ja girava el meu desig i
la meva voluntat, com roda igualment moguda, l'Amor que mou
el sol i les altres estrelles ..

Després de la falla de la fantasia, de l'oblit suprem, la voluntat
va per altres camins, el desig s'interessa per altres coses, mogut,
però, per Déu, i el poema acaba així amb aquest mot : c estrelles x,
que ens ha acompanyat a la sortida de l'Infern, que ens ha acom-
panyat a la sortida del Purgatori i ara continuarà guiant el poeta
tornat a la seva Florència, que ces debat com una malalta i que ni

en llit de plomes troba repòs , i el guiarà encara en la misèria de
l'exili. Les estrelles mogudes per Déul Allò que ell ha vist en
gràcia excepcional, allò que espera veure després de la mort, ja que
per això ha demanat a la Verge Maria per boca del Contemplatiu :
V Venci ta guarda els moviments humans l