PARADÍS. CANT XXXIII 405

 

sola en Tu seus (que sola en Tu tens la raó d'existir), sola t'entens
(el Pare), i ets de Tu entesa o coneguda (el Fill, reflex de la intel-
ligència del Pare), i que entesa de Tu (com a Fill) i entenent-te
(com a Pare) t'estimes i somrius, (aspires amor i alegria i ets
Esperit Sant). -

c Aquell cercle (el segon, el Fill) que concebut semblava en Tu
com llum reflexa, mirat amb atenció pels meus ulls em: semblà que
dins d'ell i del seu color mateix tenia pintada la nostra efígie.
Aquí el Dant constata la seva visió de les dues natures de Crist,
però, quin pudor literarit Que poca cosa diu, en realitat, després
de fer-nos la ponderació de la delícia, de la meravella, de l'excelsitud
inimaginable de la seva visiól Que poc supèrfiues, és a dir, que
necessàries són les seves insistències sobre la impotència verbal i
sobre l'exhauriment de la memòria, per mantenir l'equilibri emotiu
al costat de l'avarícia dels conceptes i les imatges l

é Com geòmetra que s'esforça per mesurar el cercle i no retroba,
pensant, el principi que necessita (la relació exacta entre el radi i la
circumferència), així era jo davant la visió nova, volent saber com
s'unien la imatge i el cercle (la natura humana i la divina) i com

romanien units, com poden formar un tot la humana natura finita .

i la divina infinita de Crist. Però no eren per això les pròpies plomes
(diu el Dant), la meva força inteHectual no bastava per a capir tal
misteri 2.

Iara ve el darrer gran miracle: cLa meva ment fou percudida
per un llamp, en el qual es satisféu la meva voluntatx, és a dir,
c vaig veure, per gràcia sobrenatural, allò que està damunt de la
raó, vaig tenir intuició clara de la unió de les dues natures en la
persona de Crist.

cA l'alta fantasia aquí mancà poder o. La fantasia cessà del tot,
perquè la visió fou una pura intuició intelectual, i la fantasia, que
és virtut orgànica, com diu el Dant (CoNv. IV, iv, 9) i que és el
mitjà comunicatiu entre el sensible i l'intellecte, com diuen els esco-
làstics, deixà d'actuar en les seves funcions.

No diu res més de la seva visió, i deixa el lector com en suspens.
En realitat ens ha fet saber que ell va veure la Unitat de Déu, que
va veure la Trinitat i que va veure el Misteri de Déu-Home. Però,
équè eren aquestes visionsè Moments de gràcia suprema que ell

IlI-27