PARADÍS. CANT XXXIII 403

OO l a tta tidar iiad Gad i

veure res, si els meus ulls, impotents, s'haguessin separat d'ell É
però recordo que jo vaig ésser més ardit, precisament per aquesta
por de no resistir, a sostenir la meva mirada, la qual vaig aconse-
guir ajuntar amb el Valor Infinit .

c Oh gràcia abundant, per la qual jo vaig ésser ardit i vaig pre-
sumir fixar la vista en la Llum Eterna, tant, que vaig copsar-ne tot
el que era possible a la meva virtut visiva x. : Què va veure el Dant
en aquesta Llum2 cInternar-se, relligat amb amor i en un volum,
allò que és desenquadernat en l'univers,. És a dir, va veure la
unitat de tot en Déu: substàncies i accidents, i la manera de conte-
nir-se i d'operar singularment i reciprocament, fosos en una forma
tan meravellosa, que el que diu ara el poeta no és més què una
pàlida ombra de la veritat.

Creu que va veure la forma universal d'aquest nus, de la unió
de substància i accident, perquè dient-ho ara sent créixer el seu goig.
Després ve el comentari de la visió, en tres versos que ofereixen
motiu a molts dubtes, segons el sentit que es doni a la paraula
letargo. La traducció literal és la segient: d Un sol punt m'és major
letàrgia (letargo) que vint-i-cinc segles a l'empresa que féu que
Neptú admirés l'ombra d'Argos x. Si letargo vol'dir, com han cregut
molts antics comentaristes, un fixar-se concentrat d'admiració i
meravella que fa oblidar tota altra cosa, la tercina significaria: dEn
un sol moment vaig sentir més admiració que la que vint-i-cinc
segles tributaren a l'empresa dels Argonautes, la qual empresa mera-
vellà Neptú, perquè la nau Argos fou la primera que solcà el mar 2.
Aquesta interpretació és absurda, perquè la humanitat no s'ha passat
vint-i-cinc segles admirant Jasó i els argonautes.

Si a letargo li donem el significat dels antics, d'opressio cerebri
cum oblivione et sonnolentia, que es troba en Uguiccione da Pisa,
aleshores el maggior lelargo voldrà dir cmés gran oblito, i el sentit
de la tercina serà: c Un sol instant em produí més gran oblit que
el que vint-i-cinc segles han donat a l'empresa dels Argonautes, de
la qual, malgrat tot, se'n coneixen més coses, que les que jo puc
conèixer de la meva visió després d'un instant d'haver-la tinguda ..
Aquesta interpretació és perfectament lògica, i és l'argument que
dóna el Dant per disculpar-se de la pobresa d'expressió, de la impo-
tència per dir el que contemplava.