PARADÍS. CANT XXXIII 401

 

Sant Joan, la conversa amb Sant Bernat, que són gràcies no còn-
cedides mai a cap mortal i que suposen un tremp d'esperit inexpug-
nable en el poeta retornat a la terra, Sant Bernat suplica a la Verge
que el Dant c conservi sans els seus afectes, després de tant veure 7.

Aquí hi ha el gest d'autèntica humiliació cristiana, aquí hi ha el
poeta digne d'encarar-se amb la llum de Déu. Tota la ciència, tota
la gràcia, tots els favors enormes i consideraciors insospitades que
se li han fet, 40 són prou sense l'ajut de la Mare de Déu. Tots els
perills subsisteixen per la infinita feblesa de l'home, i el Dant es
reconeix subjecte d'aquesta feblesa. A

l ara ve el que per a mi és el vers definitiu de l'oració: "Vinca
tua guardia i movimenti umanil" ('Venci ta guarda els moviments
humansi"). Aquesta guarda de la Verge, vencent uns moviments
bumans, no trobo jo mots per a ponderar-la. Jo no sé si el lector
veurà el que jo veig en aquests moviments bumans. La Doctrina
Cristiana els anomena els set pecats capitals, el nostre poeta en diu
només moviments. Estratègia tèrbola, conjura de la carn i del diable,
tota la cavorca del goticisme en acció, definida, com l'hauria defi-
nida Horaci, amb una pulcritud i amb una elegància insuperables't

I diu Sant Bernat a la Verge: d Mira com Beatriu amb tots els
beats, t'ajunten les mans i et preguen el que jo et demanol, 4 Us
imagineu la visió2 Tota la Cort celestial, tota la rosa, més gran
que l'àrea del sol, fent-se l'advocat del poeta perquè obtingui la visió
directa de Déul 4Es pot demanar més ingenuitat ni més audàcia
per part d'un home2 Pensem en el silenci lluminós d'aquest espec-
taclel é Qui podrà pintar una cosa aixiè Més tard, potser, fra
Angèlic o Miquel Àngel — l'un, amb sospirs de rosa i d'or, l'altre,
amb harmòniques i musculades nueses —, que tindran la gosadia
d'estripar el vel del misteri i abeurar-se a la fons vitae de David, a la
cfont eterna o de Beatriu.

La Verge va fixar els ulls en Sant Bernat, demostrant com li era
grata l'oració. Aquests ulls de la Verge, no ens diu el Dant com
eren, ni intenta fer cap mena de descripció , lluny d'aquest solemne
moment els adjectius i les imatgesl El Dant ha parlat dels ulls de
Beatriu, tots els somriures, totes les maragdes, totes les espurnes
meravelloses han servit per a ponderar els ulls de la seva enamorada.
Ara es tracta de la Verge Maria, i el Dant no diu ni que somriguin