PARADÍS. CANT XXXIII 399

 

l al geòmetra igual, que s'aclapara
volent mesurar el cercle, i no retroba,
185 pensant, cap forma que ho resolgui encara,

era jo enfront d'aquella vista nova :
volia jo comprendre com s'unia
133 la imatge al cercle, i com son lloc hi troba,

mes per això el plomatge no em valia :
però un llamp va ferir la meva ment
141 i el meu desig va veure el que volia.

Mancà la fantasia en tal moment,
però a desig i a voluntat, novelles
rutes marcà, fent-los rodar igualment,

145 l'Amor que mou el sol i les estrelles.
Qual è 'I geomètra che tutto s'affige ma non eran da ciò le proprie penne: .
per misurar lo cerchio, e non ritrova, se non che la mia mente fu percossa
185 pensando, quel principio ond'elliindige, —da un fulgore in che sua voglia venne. — qa
tal era io a quella vista nova: All'alta fantasia qui mancò possa, È
veder volea come si convenne ma già volgeva il mio disio e 'I velle,

l imago al cerchio e come vi s' indova: si come rota ch' igualmente è mossa
188 , 8 ,

d

BE) dpa ia rts
È tt
gta ii sel

l'amor che move il sole e l'altre stelle. — ,,s

COMENTARI AL CANT XXXIII

L'més devot entre els devots de la Verge Maria,. encarrega el
Dant la funció més bella, més tendra i més lluminosa, en
aquesta magna i única catedral d'hendecasiHabs. Catedral originalís-
sima i elevadíssima entre totes, perquè aquí la pedra és la paraula,
tan disciplinada com la pedra, tan subjecta a les lleis del pes de la
gramàtica i de la retòrica, com al pes de la teologia científica, de
la mateixa manera que els grans temples eren subjectes a les lleis
de la resistència de materials i a les. lleis religioses i estètiques de
l'època. Catedral on res no és descurat, ni res oblidat, d'allò que
durant dotze segles, des de la vinguda de l'Esperit Sant sobre els

T RHT RUREES E

dii ! u L daa oda ta aós
lívluwr vlS'Íx' f'wlvd't v'r'xm,r'x'x\ï;h' Tfh IRIR ECA TTTA

taA !ÍVJÉVÉx!rI hss

  

     

    

SE ERNI S EREIS Ga ara