D ac aRa S na odr Da

di

Ddr ita Ead diA Eit
- 4 N
L

a qafe mr

PR

L

 

EO Baa

398

LA DIVINA COMÈDIA

111

114

117

130

123 .

126

129

132

No pas perquè hi hagués més d'un semblant
dintre la resplendor que jo mirava,,
que a ser una tan sols sempre és constant,

mes per la vista que s'avalorava
pel sol fet de guaitar, l'únic esclat,
en mi, mudant-me jo, també mudava.

En la claror i en la profunditat
de l'Alta Llum, tres cercles distingia
de tres colors i una capacitat.

Com iris d'iris, l'un m'apareixia
reflex de l'altre, i el tercer de foc
semblant, respir igual que els dos tenia.

Que feblement i curtament descloc

el conceptel I els mots més expressius

s'ajusten al que veia menys que poc l

. Oh Llum Eterna que en. Tu sola vius,
sola t'entens, i de Tu coneguda
i entenent-te, t'estimes i somriusl

La roda que es diria concebiuda,
llum reflexa semblava en ta claror,
en jo clavar-hi la mirada aguda,.

i dintre seu, del seu mateix color,
pintada em va semblar de nostra cara,
i per 'xÒ vaig forçar l'atenció.

Non perchè piú ch' un semplice sembiante — Oh quanto è corto il dire e come fioco

fosse nel vivo lume ch' io mirava,
in che tal è sempre qual s'era davante,
ma per la vista che s'avvalorava
in me guardando, una sola parvenza,
ia Mutandom' io, a me si travagliava.

Nella profonda e chiara sussistènza

al mio concettol e questo, a quel ch' i' vidi,

è tanto, che non basta a dicer ' poco'. 18
O luce etterna che sola in te sidi

sola t' intendi, e da te intelletta

e intendente te ami e arridil 186

Quella circulazion che si concetta

 

dell'alto lume parvermi tre giri
u1 di tre colori e d' una conteneiza,
e l'un dall" altro come iri da iri
parea reflesso, e 'l terzo parea foco

4so Che quinci e quindi igualmente si spiri.

pareva in te come lume reflesso,

dalli occhi miei alquanto circunspetta, 489
dentro da sè, del suo colore stesso,

mi parve pinta della nostra eífige,

per che'l mio viso in lei tutto era messO. 183