PARADÍS. CANT XXXIII . 397 Vaig veure que en el seu pregon s'interna, relligat amb amor,.en un volum, 81 tot el que l'univers desenquaderna , substàncies i accidents i llur costum, confosos i ajuntats de tal manera, 90 que el que jo en dic és paHidesa i fum. La forma universal del nus crec que era vista per mi, perquè dient-ho, al pit es — sento la joia que em revé i prospera. Un sol instant causava'm major oblit que no vint-i-cinc segles a l'empresa 96 dels Argonautes i a Neptú colpit. Així la meva ment, tota suspesa, mirava atenta, immòbil, fixament, 99 i, de mirar, es tornava més encesa. A l'Alta Llum hom esdevé talment, que abandonar-la per cap altre aspecte 102 als ulls no els és possible, ni en intent, i V! q p 5 gsxi perquè aquell Bé, que és del voler l'objecte, tot es concentra en ella, i fora d'ella 105 —— És defectiu allò que allí és perfecte. Ara, el póc que el record em descabdella, em torna curt de parla, com infant 18 — que banya encar la llengua a la mamella. Nel suo prefondo vidi che s' interna, Cosi la mente mia, tutta sospesa, legato con amore in un volume, mirava fissa, immobile e attenta, 8r CiÒ che per l' universo si squaderna, e sempre di mirar faciesi accesa. 99 sustanze e accidenti e lor costume, c — A quella luce cotal si diventa, quasi conflati insieme, per tal modo che volgersi da lei per altro aspetto so Che ciò ch' i' dico è un semplice lume. è impossibil che mai si consenta: 165 La forma universal di questo nodo però che 'I ben, ch'è del volere obietto, credo ch' i' vidi, perchè pià di largo, tutto s'accoglie in lei, e fuor di quella ss dicendo questo, mi sento ch' i' godo. è defettivo ciò ch'è li perfetto. 105 Un punto solo m'è maggior letarço Omai sarà pià corta mia favella, che venticinque secoli alla "mpresa, pur a quel ch' io ricordo, che d' un fante se Che fe Nettuno ammirar l'ombra d'Argo. — che bagni ancor la lingua alla mammella ,o4 d dse cig daaa caca Laeió dti tt m39388313 v_-yr,r.x— Ts tabaeias dia