r
É
L

 

396 LA DIVINA COMÈDIA
tal em passa amb la meva visió,
que, gairebé esborrada, encar destiHa
88 en el meu cor la consegúent dolçor.
Així amb el sol es fon la neu tranquiHa,
així amb l'oreig, endins del verd boscà,
66 s'esgarriava el mot de la SibiHa.
Oh Summa Llum que et sols tant elevar
sobre mortal concepte, ara à la ment
69 represta un poc del que li vas mostrar,
i fes la meva llengua prou potent
perquè una espurna de la teva glòria
m — deixar jo pugui a la futura gent,
que si em tornes un punt a la memòria
i sones una mica en aquests versos,
15 més coses s'entendran de ta victòria.
En ceguesa m'hauria fet dispersos
els ulls, aquell raig viu del qual colpit
m — Vaig ésser, si els hagués trobat adversos.
I em recordo que jo era més ardit
que mai, per sostenir-lo, tant, que unia
81 la vista amb el Valor de l'Infinit.
Gràcia abundant que em daves coratgia
per clavar els ulls dins de la Llum Eterna
84 tant com la meva vista resistia l
cotal son io, chè quasi tutta cessa chè, per tornare alquanto a mia memoria
nia visione, ed ancor mi distilla € per sonare un poco in questi versi,
ss NEl core il dolce che nacque da essm. pià si conceperà di tua vittoria. 15
Cosi la neve al sol si disigilla, lo credo, per l'acume ch' io soffersi
cosi al vento nelle foglie levi del vivo raggio, ch' i' sarei smarrito,
es Si perdea la sentenza di Sibilla. se li occhi miei da lui fossero aversi. 18
O somma luce che tanto ti levi E mi ricorda ch' io fui pià ardito
da' concetti mortali, alla mia mente per questo a sostener, tanto ch' i' giunsi
es Tipresta un poco di quel che parevi, l'aspetto mio col valore infinito. 81
e fa la lingua mia tanto possente Oh abbondante grazia ond' io presunsi
Ch' una favilla sol della tua gloria ficcar lo viso per la luce etterna,

13 possa lasciare alla futura gente, tanto che la veduta vi consunsil 84