CANT XXXIII

CEL DESÈ O EMPIRI: DÉU, ÀNGELS I BEATS

Oració de Sant Bernat a Maria. Intercessió de la Verge.

El Dant fixa l'esguard en la llum de Déu. Insuficiència bumana
del record. lIntuició de la unitat universal en Déu. Intuició
de la Trinitat i Unitat divina. Intuició del misteri
de l'Encarnació. Oblit suprem. Fi del poema.

H Verge Mare, Filla del teu Fill,
la més humil i excelsa criatura,
3 d'etern consell inalterable espill 1

Aquella ets Tu, que la humanal natura
tant vares ennoblir, que el seu Factor
86 — no desdenyà de fer-se sa factura.

En el teu ventre es revifà l'Amor,
i així, en l'eterna pau, la rosa avança,
s — de la qual és, son foc, germinador:
Aquí ets un migdia esparpallant-se
de caritat, i al món, entre els mortals,
12 ets font inexhaurible d'esperança.

CANTO XXXII,

VV FRGINE madre, figlia del tuo figlio, Nel ventre tuo si raccese l'amore
umile e alta piú che creatura, per lo cui caldo nell'etterna pace
s termine fisso d'etterno consiglio, cosi è germinato questo fiore. 9
tu se' colei che l'umana natura Qui se'" a noi meridiana face
nobilitasti si, che "l suo fattore di caritate, e guiso, intra i mortali,
non disdegnò di farsi sua fattura, se' di speranza fontana vivace. 3
M-26"

CESC taa çagoei Taa centnaS ti Saeuii
ita titsel ti ita

  

Lrtat,

   

U 3 c3 Da siaatiesasii tta ESsI ia
sasicasaiciiits BaU iag iaa TTTT E rdT
taar D Lesett iad iuaesitiastreitit it