PARADÍS. CANT XXXII 391

 

mai, a la visió dels altíssims misteris i de les profundíssimes veritats,
quasi dormiens vigilaret, que són les paraules de Sant Agustí a pro-
pòsit del rapte de Sant Pau. Recorda també el Barbi, que el Dant,
en el cant XXIX del PURGATORI, veu l'autor de l'Apocalipsi evenir
dormint amb un rostre penetrant:.

Sant Bernat diu després: cAquí farem punt, com bon sastre
que segons la quantitat de roba que té fa el vestit més llarg o més
curte. Aquesta comparació realista i un punt faceciosa en boca del
Doctor Mellifiuus i en un lloc de tant compromís, ha fet arrufar
el nas a alguns exegetes del Dant. Obliden els descontents, que
aquests versos són escrits a les primeries del segle xiv, i que som
encara lluny del refinament hipòcrita i encarcarat dels humanistes
del Renaixement, que per a llur paladar trobaven poc fina la prosa
de Sant Pau. A múi, aquestes sortides de to del Dant em fan
lefecte de la sal del poema, són la protesta constant de la vida
davant la retòrica.

    

dastiasa it ieianiiat a mesi ii aca cia ii Ma
188 EMa eiietats rlatets
LELEA CECE E ERTRS EEA SE E RIERTIT

Da

   
    

ita i immaci siam S tateni ti ti dtn siacass m n
LE BE tt azan E tid tia ia