. PARADÍS. CANT XXXII 389

Prenent peu del cas dels fills d'Isaac, el poeta farà una imatge
de les preferències divines segons el color dels cabells. Com que
Esaú crufus erat et totus in morem pellis hispidusn (GEN. XXV, 2 S)i
Jacob era de bell aspecte, diu el poeta: cSegons el color dels cabells,
que és la gràcia que Déu concedeix als infants, convé que la llum
divina sigui corona o aurèola del cap,. Per tant, sense mèrit per
part d'ells, són situats en gsades distintes, diferint només en Pasu-
desa de llur visió inteHectual infosa per Déu.

c Bastava en els segles recents (amb la innocència) per tenir
salut, solament la fe dels pares,. És a dir, en la primera època del
món, des d'Adam fins a Abraam, n'hi havia prou amb la fe dels
pares en la vinguda del Messias.

cDesprés, un cop consumada la primera edad, convingué als
mascles afegir amb la circumcisió, virtut a les plomes innocentss

(per volar al Cel). Sant Tomàs aclareix per què fou necessària la

circumeisió: eCirca tempus Abrabae diminuta erat fides, plurimis ad
idolatriam declinantibus, obscurata etiam erat ratio naturalis per aug-
mentum carnalis concupiscentiae usque ad peccatum contra naturam.
Et ideo convenienter tum, el non ante, fuit instituta circumcisio ad
profitendum fidem et ad minuendum carnalem concupiscentiamy (SUM.
THEOL. M, 70, 2). I en el mateix lloc, i en el quart article, Sant
Tomàs assevera que dper circumeisionem dabatur pueris facultas suo
tempore perventendi ad gloriam).

Quan vingué el temps de lagràcia, esense el baptisme perfecte
de Crist, la innocència es retingué allà baix (als Llimbs), perquè
la circumcisió era un baptisme imperfecte.

Ara, triplicant la rima en aCristo, i ja hem dit per què en el
comentari del cant XII del PARADÍS, Sant Bernat invita el poeta a
guaitar el rostre de la Verge, perquè la seva claror sola el pot dispo-
sar per veure Déu. Res no havia admirat tant, ni res tan semblant
a Déu havia vist el poeta, com el rostre de Maria i els àngels que
fan ploure damunt d'ell la més alta joia. Un cenamorat que sembla
com de focx, entona l'4ve, Maria, gratia plena, que coregen tots
els benaurats, i Sant Bernat diu que mai una seguretat en si mateix
i una tan gran alegria no es poden ajuntar ni en ànge) ni en ànima
humana com en aquell, que és l'arcàngel Sant Gabriel, el qual portà
la palma a Maria, quan el Fill de Déu volgué carregar-se amb el

I1-26

(utatamasati caa itcma
tt

D isuaiti ii

   
 

   

Dacasaistiiiataciós ia amesiiiiaesas
Saa diiiiiits Ó
dd ZIZ;Í;L!!_YERV ii4a123198