daaT a on

a A a daprsest

nt

EM

ta

EA MA Bia EMad

A RRIAE)
EMA I

q

Déa di Da ha ba dada iaba para ja Lara Llel
LMda E A MM DUA M N

 

 

388 LA DIVINA COMÈDIA

 

(dels pares llurs), i amb certes condicions2. Al Dant li ve un dubte
que Sant Bernat endevina: é per què, si tots aquests infants moriren
abans de l'ús de la raó i no seuen aquí per mèrits propis, se'ls dis-
posa d'una manera desigual i es marca inferioritat i superioritat
entre ells2 Aquest dubte, que toca una altra vegada el tema de la
predestinació, serà resolt en el discurs de Sant Bernat. Preludia
dient que en el Cel no pot haver-hi res casual, res que no sigui
previst ab aeterno, i tampoc hi són possibles ni tristesa, ni fam, ni
set: 4 Non esurient neque sitient amplius... Et absterget Deus omnem
lacrymam ab oculis eorum et mors ultra non erit, neque luctus neque
dolor erit ultra, quia prima abierunto (Apoc. vu, 16 i xxI, 4). Tot
és aquí establert per una llei eterna, a la qual fins el més petit detall
s'ajusta ccom l'anell al dito.

Ara bé, aquesta cgent adaleradax, que han vingut a la glòria pre-
maturament (els infants), no tenen sine causa un lloc més o- menys
excellent. I la raó donada per Sant Bernat és aquesta: c'Totes les
ments que Déu, amb alegria, crea, dota de gràcia diversament,
segons el seu plaer. I que et basti el feto. La raó és, doncs, el fet
indubtable, el motiu del qual només és conegut per Déu. Pere
Lombard diu: cElectorum alios magis, alios minus dilexit ab aeternov
(SENT. M, 32), i Sant Tomàs confirma aquest punt delicadíssim
(SuM. THEOL. Í, n, 112). Voler saber per què Déu estima més un
que un altre, o per què el crea superior, no és funció de la inteHi-
gència de les criatures.

I Sant Bernat, per corroborar el fet de la preferència divina,
dirà: cAixò es nota expressament i clara en la Santa Escriptura,
amb aquells bessons que en la mare foren l'un estimat i l'altre
avorrite. Es refereix al cas d'Esaú i Jacob: ed(Dominus) dedit con-
ceptum Rebeccae: Sed collidebantur in utero eius parvuli. Quae ait:
Si sic mibi futurum erat, quid mecesse fuit concipereè Prerrexitque ul
consuleret Dominum. Qui respondens ait: Duae gentes sunt in utero
tu0 et duo populi ex ventre tuo dividentur, populusque pupulum superabit
el maior serviet minorin. (GEN. XXV, 21 i segs.). I Sant Pau diu en
l'Epístola als Romans, referint-se a Esaú i Jacob: dCum nondum
nati fuissent aut aliquid boni egissent aut mali... dictum est ei (a Re-
beca), quia maior serviet minori, sicut scriptum est : lacob dilexi, Esau
autem odio babuix (1X).