384 LA DIVINA COMÈDIA

 

l em va dir: 4 La fermesa i l'alegria

ï que puguin àngel i home mantenir,

Z 14 ——/ (tota és en ell, i així volem que sia,

£ perquè ell féu amb la palma el sant camí

vers Ella, quan Jesús en el temperi
114 de nostra pròpia carn volgué patir.

gin

E

I escolta perquè et puguis fer un criteri
sobre els patricis grans i el món excels
117 d'aquest justíssim i sagrat imperi:

els dos més gaudidors de santes mels,
per ésser acostadíssims a l'Augusta,

120 de la rosa són com dues arrels.

: Aquell que a banda esquerra se li ajusta,
és el pare, del qual per l'ardit gust,
128 tanta amargor l'espècie humana gusta,
i al costat dret, hi té el pare vetust

É de nostra Santa Església, a qui les claus
5 4 126 Crist conferí d'aquest esclat venust.
-_-É I el qui, vivent, va contemplar les fraus
É que farien patir la bella esposa
jq 199 conquistada amb la llança i amb els claus,
seu al costat, i al costat seu reposa
8 el cabdill, sota el qual guari la gana,
4 138 el mannà, a gent voluble, ingrata i closa.

Ed elli a me: eBaldezza e leggiadria
quant'esser puote in angelo ed in alma,
ina tUtta É in lui, e si volem che sia,

perch'elli è quelli che portò la palma
giuso a Maria, quando 'l Figliuol di Dio
ina Carcar si volse della nostra salma.

Ma vieni omai con li occhi si com' io

Ma a ba De h 494 P404 D LE MEG EA D JA LO S aL CAAd S E DArd
.'n’u..:!.:l.'. M M ,W.;.-.'E.';.;.- '.f.'-u'.!. h

andrò parlando, e nota i gran patrici
u1 di questo imperio giustissimo e pio.
Quei due che seggon là su pià felici
per esser propinquissimi ad Augusta,
vao SON d'esta rosa quasi due radici:

ptparrré :

dRS

Ma

it

.

colui che da sinistra le s'aggiusta
è il padre per lo cui ardito gusto
l'umana specie tanto amaro gusta, 188

dal destro vedi quel padre vetusto
di Santa Chiesa a cui Cristo le chiavi
raccomandò di questo fior venusto. ige

E quei che vide tutti i tempi gravi,
pria che morisse, della bella sposa
che s'acquistò con la lancia e coi chiavi, yse

siede lungh'esso, e lungo l'altro posa
quel duca sotto cui visse di manna
la gente ingrata, mobile e retrosa. 169