PARADÍS. CANT XXXI 375

— tt p iia i ia Aa

El poeta, en una barreja de joia i d'estupor, contempla l'espec-
tacle dels benaurats en l'amfiteatre de la rosa, i quan, per preguntar
i aclarir les idees, demana l'ajut de Beatriu, es troba que al seu
costat, en lloc d'ella, hi ha un ancià, vestit de blanc ccom la gent
gloriosa,. El vell té tots els aires d'un pare tendre i comprensiu,
i li manifesta que la seva amor l'ha enviat perquè pugui acabar, el
Dant, de realitzar el seu desig, i que Beatriu resta definitivament en
el lloc altíssim que els seus mèrits li han guanyat.

Els benaurats tenen una bellesa perfecta, i és natural que hom
se'ls imagini revestint la forma de la plenitud de la vida. Un vell
no s'adiu, doncs, a aquesta idea: però Sant Tomàs dóna el valor i
la importància a la senectut dels beats, que no és un defecte: c Unde
in electis manebit reverentia senectutis propter plenitudinem divinae
sapientiae, guae in eis erit, sed non mànebit senectutis defectuss (SUM.
THEOL. M, SUPPL. 8I, I).

Sense voler saber res més, el poeta es gira vers Beatriu i la veu
efectivament, encara que és a una distància més gran que la com-
presa entre l'alçada de la regió on es produeix el llamp i la profun-
ditat més acusada del mar. Amb això, dóna el Dant una idea del
radi de la rosa celeste. La causa de la clara visió, és que la imatge
de Beatriu li ve directament, sense el mitjà de l'aire o de l'aigua.

En l'oració de gràcies que ell li dirigeix, fa aHusió a l'haver
edeixat vestigis en l'Ínfernv per la salut del poeta. Això, en aquest
punt, pot sobtar, però recordem que el Dant es refereix a l'anada
de Beatriu als Llimbs, per tal de treure'n l'ànima de Virgili perquè
fes de guia al poeta.

Un cop dita l'oració, Beatriu guaita somrient i ctorna a P'eterna
fontanax, és a dir, torna el seu esguard vers Déu. Per primer cop
en el poema el Dant anomena la Divinitat cfont eternax, recordant
David: cAput te est fons vitae: et in lumine tuo videbimus lumeno
(PS. xxxv, ro). Seguidament, el vell venerable es dirigeix al poeta,
aconsellant-li que es fixi bé en l'espectacle dels sants per poder veure
després la pròpia Divinitat, visió que obtindrà per la intercessió de
la Verge Maria, cperquè jo, diu el vell, que cremo en el seu amor,
sóc el seu fidel Bernat..

El Dant, per als moments culminants del seu poema (magni-
ficència i intercessió de la Mare de Déu i visió de la Santíssima

MaaaajaseciSó Yt,r!v?-ç'!'
eenyen ME a tt S MM S

1: i tasimemiiitatigitas
uil i
mevlt!:ivl

c331 di. iira aiaiatci
R ad dad es aa Lada da T ritisteit
REalEa cRSA IdL aRaaRISat RIA ISBacIÓ dó idst

 

i iSeaeireene
c rtentinia
l oteng rsriaits

,};MQ,F_%:«;E—,“W Eaarrr

et

33
Eaa

E

Ea

DR ME EC IE EE SE ni ótl
D

IEE SE MEES
EÓ