372

____________.—_—__——————_—-———'___-_.-——

111

114

117

120

123

126

129

132

tal era io mirando la vivace

  

 

LA DIVINA COMÈDIA

tal era jo mirant en l'alt palau
l'amor encès d'aquell que quan vivia,
contemplant, ja tastava aquella pau.

eFill de la gràcia, tota l'alegriao
ell començà dben assolir no pot,
l'ull que en el fons només es complauria.

Guaita els cercles, del pròxim al remot,
fins que asseguda vegis la Regina
que té tot aquest regne per devot.

I els ulls aixeco, i si al matí domina
la part oriental de l'horitzó
sobre la part per on el sol declina,

així, anant com del gorg fins al turó
amb els ulls, jo vaig veure al lloc més alt
que la llum feia molta més claror.

I si on passa la brida i el pitral
que Faetont mal conduí, s'inflama
el cel, i a banda i banda el roig desval,

així aquella pacífica oriflama
s'aviva més al mig, i als costats resta,
de més en més, empalidint la flama.

I en aquell mig, les ales en tempesta,
veia més de mil àngels rutilants,
tots diferents en esplendor i en festa.

cosi, quasi di valle andando a monte

   

carità di colui che 'n questo mondo,
411 Contemplando, gustò di quella pace.

aFigliuol di grazia, quest'esser giocondoz
cominciò elli enon ti sarà noto,

416 tenendo li occhi pur qua già al fondo,

ma guarda i cerchi infino al piú remoto,
tanto che veggi seder la regina
4r CUi questo regno è suddito e devoto.2

lo levai li occhi, e come da mattina
la parte oriental dell'orizzonte
1se SOverchia quella dove '1 sol declina,

con li occhi, vidi parte nello stremo
vincer di lume tutta l'altra fronte, 188

E come quivi ove s'aspetta il temé
che mal guidò Fetonte, piú s' infiamma,
e quinci e quindi il lume si fa scemo, — 4se

cosi quella pacifica oriafiamma
nel mezzo s'avvivava, e d'ogui parte
per igual modo allentava la famma. 139
E a quel mezzo, con le penne sparte,
vid'io piú di mille angeli festanti,
ciascun distinto di fulgore e d'arte, 180