m reflettendo da sè li etterni rai.

LA DIVINA COMÈDIA

 

Difús pels ulls i els llavis li somreia
un goig benigne, i era el seu posat

63 el que a tendresa paternal esqueia.
I cç Ori és ellaèo pregunto jo sobtat.
cPer terminar el desig que tant t'aquistao
88 fa, 4Beatriu m'ha tret del meu esclat,
i si en el cercle terç plantes la vista,
la reveuràs, en el graó més alt,
69 i en el tron que el seu mèrit li conquista2.
Sense respondre, vers el setial
giro els ulls, i la veig fent-se corona
79 amb el reflex de l'Esplendor eternal.
Dels llamps més alts, la regió que és fona,
— No distaria tant d'un ull vivent
15 — en el solatge de la mar pregona,
com jo distava d'ella aquell moment ,
però no em feia res: la seva imatge
18 venia a mi sens mitjançar element.
cOh dona, de la qual he pres coratge,
i que vares sofrir per ma salut
81 rastre en l'Infern deixar, del teu passatge,
de tot el que jo he vist i conegut,
pel teu poder i la bonesa teva
84 jo reconec la gràcia i la virtut.
Diffuso era per li occhi e per le gene Da quella region che pià su tona
di benigna letizia, in atto pio occhio mortale alcun tanto non dista,
ss quale a tenero padre si convene. qualunque in mare piú già s'abbandona, q
E cOv' è ellas subito diss' io. quanto li da Beatrice la mia vista,
Ond'elli: cA terminar lo tuo disiro ma nulla mi facea, chè sua effige
ee mossc Beatrice me del loco mio, non discendea a me per mezzo mista. "
e se riguardi su nel terzo girò e O donna in cui la mia speranza vige,
dal sommo grado, tu la rivedrai e che soffristi per la mia salute
ss nel trono che suoi merti le sortiros. in inferno lasciar le tue vestige, s'
Sanza risponder, li occhi su levai, di tante cose quant' i' ho vedute,
e vidi lei che si facea corona dal tuo podere e dalla tua bontate

riconosco la grazia e la virtute.