368 15 18 87 LA DIVINA COMÈDIA r ovzçr — Eren els rostres tots de flama viva, d'or net les ales, i el vestit tan blanc, que mai la neu fins.aquell punt no arriba. Descendint per la for, de banc en banc, i fet proveiment de pau i ardència, les escampaven ventilant el flanc. L'haver-hi entre la rosa i l'eminència tanta festosa plen.tud volant, no impedia la vista i la fulgència, perquè la llum de Déu és penetrant per l'univers, segons la part n'és digna, i res no li pot'ser obstaculitzant. Aquest gai i segur reialme insigne, poblat per gent antiga i gent novella, esguard i amor manté tot en un signe. Oh Trina Llum que en una sola estrella lluint, fas reposar tanta miradal Guaita la tempestat que ens estavellal Si als bàrbars, arribant de la contrada que Hèlix, en l'amorosa companyia del seu fill, no té mai abandonada, veient Roma, la boca se'ls obria d'estupefacció, quan Laterà totes les obres dels mortals vencia, Le facce tutte avean di fiamma viva, e l'ali d'oro, e l'altro tanto bianco, 15 Che nulla neve a quel termine arriva. Quando scendean nel fior, di bancoin banco porgevan dèlla pace e dell'ardore 1s Ch'elli acquistavan ventilando il fianco. Nè l' intetporsi tra 'l disopra e l fiore di tanta plenitudine volante s, impédiva la vista e lo splendore, ché la luce divina è penetrante per l' universo secondo ch'è degno, se SÍ che nulla le puote essere ostante. Questo sicuro e gatidioso regno, frequente in gente antica ed in novella, viso e amore avea tutto ad un segno. s Oh trina luce che "n unica stella scintillando a lor vista, si li appagal Guarda qua giuso alla nostra procellal — 4e Se i barbari, venendo da tal plaga che ciascun giorno d' Elice si coprà, rotante col suo figlio ond'ella È vaga, — . s veggendo Roma e l'ardúa sua opra, stupefaciensi, quando Latérano alle cose mortali andò di soprà, s