PARADÍS. CANT XXX 364

 

hores viva, i investida del seu màxim poder. I qui escrivia això
—oh paradoxal — és el més alt i el més ben instruit rossinyol de
tots els que canten sota la cúpula de l'Església Catòlica, Apostò-
lica i Romana.

lara, en aquest moment d'acomiadar-nos de Beatriu, m'interessa
d'insistir sobre el que és el meu punt de vista referent a l'ortodòxia
del Dant. El nostre poeta ataca amb una violència feroç el Papa,
ni Erasme ni cap home del Renaixement s'atreviran a criticar l'auto-
ritat papal d'una forma tan sincera i tan sense pèls a là llengua.
Però, entengui's bé, el Dart, si ha dit eporcs, a'uns eclesiàstics,

en el cant XXIX del paRADÍS, si ha qualificat, per boca de Sant Pere
Damià, de abèstiesv uns prelats que van a cavall d'unes mules.mag-
nífiqués, si no ha estalviat res a Bonifaci VIII, si ha dit per boca de
Sant Pere que Climent V i Joan XXII cbevien la pròpia sang dels
Apòstols i dels primers papes, si en l'INFERN s'ha entretingut insul-
tant de la manera més feroç el papa Nicolau III i s'ha complagut en
la seva horrible tortura, si ha qualificat la Cúria romana de e prosti-
tuta descaradax, no ho ha fet per manca d'esperit religiós, ni per
manca de respecte, ni de disciplina, ni de zel, ni de fe, sinó tot el
contrari. El Dant és un creient autèntic, és un apassionat i un gelós
de la seva doctrina. Argumenta amb la força i la profunditat d'un
teòleg consumadíssim, i s'apassiona com un sant disposat a donar
la vida per la fe que li escàlfa la llengua, que proclama a tots els
vents i que li inspira les paraules més altes i més pures, com mai
cap poeta mortal no hagi proferit. Si el Dant ataca, és per excés de
religiositat. No és amb freda complaença que treu els drapets al sol
a les autoritats de l'Església, és amb el dolor del cristià més humil i
més convençut, que sap el que és la cadira apostòlica de Sant Pere,
i que en ella hi voldria veure exemples de santedat i figures ínte-
grament responsables. En la seva Epístola als cardenals italians,
després de la mort de Climent V, tot això es manifesta d'una
manera claríssima.

Els qui vulguin treure armes de les invectives del Dant per atacar
determinats principis, s'equivoquen de mig a mig. Qui llegeixi amb
desviada intenció els conceptes brutalment ofensius i irreverents
que el Dant ha estampat en aquest poema, farà un tort irreparable
a la noblesa i a la pietat del més cristià de tots els poetes,

 

GISIEISaSaGSESaiIs a IEC cI Mata ni I t i eEn cutn i anatacat ia ca t ca canioaS acaetaca ta (atsi it maciotac it ci iat eetatidsisiranitiós
ca tada Ema aaa ca dcu

 

i (OSIESaraS IE aeSicaTanaSat Ma ii IE aca ia ESar a iam caca dia ciSaSieS
A ia EE EE EE RRT EEA