364 ' OLA DIVINA COMÈDIA

 

cadira on fixes l'atenció, per la corona que hi veus, abans que tu
vinguis al nostre sopar, hi trobarà seient l'alt Enric, el qual vindrà
a redreçar ltàlia abans que ella hi estigui disposada 2.

Enric VII, comte de Luxemburg, elegit emperador el 27 de
novembre de 1308, es barrejà en els assumptes d'Itàlia l'any 1310.
Després d'haver lluitat sense èxit amb el partit guelf, amo de Flo-
rència aleshores, morí a Buonconvento el 24 d'agost del 1313.

El Dant i altres esperits selectes havien posat totes les seves
esperances en Entic. Es creia que ell seria l'home que duria a cap
la restauració de l'autoritat imperial, que obtindria la concòrdia entre
l'Església i l'Imperi, i que seria l'àrbitre i el mantenedor de la pau
del món. El fracàs i la mort d'Enric ensorraren les més fèrvides
iHusions del poeta. _

I Beatriu després d'exaltar l'home cregut providencial, diu:
u Serà prefecte del fòrum divi (cap de l'Església) aleshores un tal,
que palès i cobert no seguirà pel camí d'Enric. Mes Déu no el
suportarà gaire temps en el seu sant ofici, i el precipitarà allà on
Simó Màgic és pels seus mèrits, i farà aquell d'Anagni entrar
més avall 7.

El qui no anirà a lhora amb Enric, serà el Papa Climent V, el
Gascó: en el cant XVII del PARADÍS ja ens ha dit el Dant, per boca
de Cacciaguida: 4 Però abans que el Gascó enganyi l'alt Enric...2.
Climent V morí el 20 d'abril de 1314, vuit mesos després de l'Em-
perador. l

Beatriu profetitza que serà precipitat amb Simó Màgic a la terça
fossa del cercle vuitè de l'Infern, junt amb els papes simoniacs, i
aquell d'Anagni, que ja hi cremarà, haurà d'anar més avall, per a
fer-li lloc. a Aquell d'Anagnio (d'Alagna en el text), dit així per
Beatriu de la manera més despectiva, com si digués caquell inno-
minato, caquell borda o caquell bandito, és Bonifaci VIII, £ill
d'Anagni. És l'home que en 1300, l'any d'aquest viatge a l'Infern,
al Purgatori i al Cel, cenyia el seu front amb la tiara del Pescador
de Galilea.

Fixem-nos bé en la intencionadíssima força pamfletària del poema.
L'última persona que Beatriu condemna amb una profecia tràgica,
no és ni Judas, ni Brutus, ni cap dels grans assassins, ni dels grans
traidors de la història. És la suprema autoritat dels creients ales-