PARADÍS. CANT XXX — 361

 

- Clinar-nos à creure que Beatriu és la ciència pura de Déu, Déu
explicat, O, si voleu, el mirall del propi Déu d'una manera especia-
líssima, no com les altres criatures, sinó com a comprensió, adoració
i amor de Déu en un grau màxim. El Dant renuncia a seguir la
seva bellesa amb el seu art de poeta, i la deixa, tal com la va veure,
a major ban que el de la seva trompa, a poeta més alt o més hàbil.

Beatriu anuncia l'entrada a l'Empiri: d Ja hem sortit del co. més
gran (el Primer Movible) i som al cel que és llum purax. I aquí la
definició teològica i poètica del Paradís: d Llum intelectual, plena
d'amor, amor de bé veritable, ple d'alegria, alegria que ultrapassa
tota dolçorlx 4 Llum inteHectualx, perquè és llum de Déu, intel-
ligència infinita, que permet a la nostra inteHigència veure'l. d Llum
inteHectual plena d'amor x, perquè si és llum de Déu, Déu és caritat
perfecta. cAmor de bé de debò, ple d'alegria, i alegria que ultra-
passa tota dolçorn, perquè la caritat ardent i pura produeix una joia
immensa — l'alegria de la dansa dels benaurats i els àngels—, i
aquí aquesta alegria és en l'Amor mateix, en Déu, i és total i per-
fecta, i en consequència no hi ha dolçor ni joia imaginables que s'hi
puguin comparar.

Beatriu anuncia, al Dant la visió de les dues milícies del Paradís,
la dels àngels i la dels sants, i aquesta darrera, " amb l'aspecte de
l'última justícia ", o sigui, tal com seran després del Judici final, en
COS i ànima. tl

A tal anunci, el Dant sent que una llum llampeguejant li volta
els ulls i els hi ofusca, i una veu — suposem que de Beatriu— éx-
plica: eSempre l'Amor (Déu) que aquieta aquest cel (l'Empiri, el
cel de la divina pau) acull amb tal mena de salutació, per disposar la
candela (l'ànima del fidel que hi arriba) a la força de la seva faman.
Un cop oides aquestes paraules, el Dant comprengué que havia estat
superada la seva força visual, i, armat d'uns ulls més.poderosos, té
consciència que cap llum, per forta que sigui, no els podrà vèncer.

l comença ara aquesta orfebreria màgica de l'Empiri. Un riu de
llum entre dues ribes plenes de tota l'esplendor de la primavera, i
d'aquest riu, com abelles d'or, surten i entren espurnes que es barre-
gen amb els pètals períumats, els quals són ccom robins que l'or
environa . La idea del riu de llum potser li ha estat inspirada pel
Salmista (XXXV, 9-I0, XLV, 5), O per Daniel (Vu, 10), i encara
UOl-24 T

  

SESaS Ira 38533 casiiss 43453 3 i Eatatatitgsci nia ra i Gaits
Sa Ubiesita S taciÓ v!!}Í}JJ tI!'T_"-t!;"'r'!YY!!['UMX' V'I»ÍIÍ!TÍ"UMQL DR RIA Iaa Sa S SOSS DOSI0E ASEIdS SASts ca

    

Bataeresel
S Eesi

RS

SE
5

H
Bel
ti
f
S.'
É
È
%%

tl

TErrEtEn
ER SIi

f