360 , LA DIVINA COMÈDIA

-a 000000

COMENTARI AL CANT XXX

NICIA el nostre poeta aquest cant amb un càlcul astronòmic. Valo-
raya el Dant la circumferència de la tèrra en 20400 milles, i diu
que quan, a unes sis mil milles d'on som nosaltres, bull el migdia,
nosaltres estem a punt de rebre les primeres clarors de l'aurora, i
les estrelles més allunyades i petites van apagant-se de mica en mica,
fins que, avançant l'albada, desapareixen les més grans. De la
mateixa manera lenta i progressiva, el triomf festejant dels nou
chors angèlics i el punt al voltant del qual giren, desaparegueren
de la vista del Dant: i el-no veure'ls, i l'amor de Beatriu, varen fer
que el poeta es fixés en ella.

El vers tercer diu " vers l'horitzó té l'ombra decantada" ("cbina
già l'ombra quasi al leito piano"'), referint-se a aquest món. Com a
explicació del fenomen astronòmic i interpretació del vers, citaré el
comentari d'Antonelli: 4 Considerant que l'ombra projectada per
la terra és diametralment oposada al cos iHuminant (el sol), es veurà
de seguida que si aquest està a pocs graus sota l'horitzó de la part
d'Orient, el vèrtex del con ombrós de la terra ha de trobar-se sem-
blantment, això és, pocs graus, elevat damunt del pla horizontal del
cantó d'Occident: i que, per tant, és molt propi que aquest món, el
terrestre, en la dita contingència inclina ja l'ombra quasi al llit pla,
això és, a l'horitzó ).

Fins aquí, el Dant, sempre que ha parlat de la seva dama, ha
trobat mots adients a la gràcia i a la bellesa de Beatriu, si en algun
lloc la paraula ha estat impotent i feble per a ponderar tanta per-
fecció, no ha defallit del tot i ha intentat reportar una idea que
evoqués la imatge d'ella. Ara, en veure-la a l'Empiri, és tan mera-
vellosa i tan imponderable aquesta figura celestial, que el Dant es
dóna per vençut. Creu que la seva excelsa condició estètica només
pot ésser gaudida per Déu, ni els àngels ni els sants copsen plena-
ment bellesa tan alta. En afirmar això, penso en com és justa la
interpretació simbòlica de Beatriu, que li atribueix, en el poema, la
representació de la teologia pura. No sols per tot el que ha dit,
sinó per aquesta visió exclusiva d'ella que té la Divinitat, hem d'in-