356 LA DIVINA COMÈDIA

 

aBa di.

  

I veig un riu de llums que allí m'espera
entre ribatges dels colors més fins
63 que tria per florir la primavera.

 

aa a g R RCI Ç

Vives espurnes veia jo de dins
del riu eixir, i entre les flors posades
66 eren com or environant robins.

RVO E

aa tt

Després, com del perfum embriagades,
s'enfonsaven pel gorg meravellós
69 i entraven i sortien alternades.

La IEE I Só M A PA

c L'alt desig que t'inflama, freturós
de saber allò que a la mirada et va,
ma més em plaurà, com més sigui amorós ,

L Bd a aaa Sa EE aa Laa

mes beure d'aquesta aigua et convindrà
ans que del foc de tant desig et passis. m
15 Així el sol dels meus ulls em va parlar.

14

aUT ee

l va afegir: c Aquest riu i aquests topazis

: . : dgt
que entren i surten, i l'herbei brillant,

3 48 són de llur veritat només prefacis.

No és que de si això sigui verdejant,

sinó defecte sols de la part teva,

3 81 car no tens un cop d'ull prou penetrant. 2

Com infantó que el pit, súbit, estreba

3 tot famolenc, perquè s'ha desvetllat

3 ,

84 tocatardà per a la usança seva,

È E vidi lume in forma di rivera ma di quest'acqua convien che tu bei

: fluvido di fulgore, intra due rive prima che tanta sete in te Si saziie:

es dipinte di mirabil primavera. cosi mi disse il sol delli occhi miei. 16
3 Di tal fiumana uscian faville vive, Anche soggiunse: all fiume e li topazzii

3 e d'ogni parte si mettien ne' fiori, ch'entrano ed escono e 'l rider dell'erbe

: ee quasi rubin che oro circunscrive, son di lor vero umbriferi prefazii e8
3 Poi, come inebriate dalli odori, Non che da sè sian queste cose acerbe,

H riprofondavan sè nel miro gurge, ma è.difetto dalla parte tua,

: € € S" una intrava, un' altra n' uscia fori. che non hai viste ancor tanto superbe.s. — gy
: a L'alto'disio che mo t' infiamma e urge, Non è fantin che si subito rua

I d'aver notizia di ciò che tu vei, col volto verso il latte, se si svegli

te tanto mi piace piÚ quanto piú turge, molto tardato dall' usanza sua, 84