t EM LS oia B SE S A CE S LL RC MEO IEEA EMBAS LA Sa La t Mar ha ECA Saa da SA ECEOd né D S RAI S D G pir OS IEAA SE S bta .. 354 ——é O0 / J LA DIVINA COMÈDIA lentament a la vista se'm fonia, i em féu reprendre els ulls vers Beatriu 15 no veure-hi res, i amor que m'hi empenyia. Si fins aquí tot el que d'ella es diu, de cop ho concentrés una lloança, 18 no arribaria a traduir-ne el viu. La bellesa que veia, tant s'avança als meus sentits, que jo estic convençut 81 que sols Déu pot gaudir-la en sa puixança. En aquest pas em reconec vençut més que, mai, per la força del seu tema, 24 autor còmic o tràgic ho ha sigut. Que, com fa el sol amb la feblesa extrema d'uns ulls, ara el record del dolç somrís 27 el pensament em va atuint i em crema. Del primer jorn que allà en el meu país jo la vaig veure, fins a aquesta vista, ' 80 no ha estat el meu cantar fluix o indecís, mes ara desisteixo en la conquista de poder-la seguir poetitzant, 33 car no hi ateny el meu esforç d'artista. Tal com jo l'abandono a millor ban que el de la meva trompa, que s'atura 36 la difícil matèria terminant, a poco a poco al mio veder si stinse: chè, come sole in viso che piú trema, per che tornar con li occhi a Beatrice cosi lo remembrar del dolce riso 15 Nulla vedere ed amor mi costrinse. la mente mia da me medesmo scema. . Se quanto infino a qui di lei si dice Dal primo giorno ch' i' vidi il suo viso fosse conchiuso tutto in una loda, in questa vita, infino a questa vista, is POcO sarebbe a fornir questa vice. non m'è il seguire al mio cantar preciso, so La bellezza ch' io vidi si trasmoda ma Or convien che mio seguir desista non pur di là da noi, ma certo io credo piú dietro a sua bellezza, poetando, 31 Che solo il suo fattor tutta la goda. come all' ultimo suo ciascuno artista. 88 Da questo passo vinto mi concedo Cotal qual io la lascio a maggior bando pià che già mai da punto di suo tema che quel della mia tuba, che deduce 4 SOprato fosse comico o tragedo, l'ardiia sua matera terminando,