352 LA DIVINA COMÈDIA

Tot el que va dient Beatriu, cada vegada més fort de to, és
claríssim i ple de vida. És curiosa l'aHusió que fa al porc que figura
tradicionalment en les imatges de Sant Antoni eremita. Aquest sant
(251 a 356) fou un dels primers ermitans d'Egipte. El porc que se
li posa als peus, segons la tradició, figura el diable. G. I. de' Dio-
nisi, en la seva edició crítica de la DiVINA COMÈDIA (1795), diu:
eA Florència, els porcs criats pel Monestir es deien de Sant Antoni,
ningú no els gosava molestar, malgrat que, rodant pels carrers i
 ficant-se per les cases, arribaven a fer-se enutjosos al veinat2.

Beatriu diu dels predicadors que exploten la credulitat dels fidels,
eque encara són més porcsx, perquè paguen amb moneda falsa, amb
falses indulgències. Després d'aquesta frase, potser la més gruixuda
de totes les que el poeta etziva contra eclesiàstics, Beatriu reconeix
que s'han desviat massa del camí recte i que el temps escasseja.

Tornant als àngels, diu que el seu nombre és inconcebible per
la imaginació humana, i que en els millia millium ministrabant ei, et
decies millies centena millia assistebant ei, del profeta Daniel (Vu, 10),
èncara s'amaga un nombre, és a dir, Daniel parla de mils i mils per
donar una idea, però, en realitat, els àngels són innombrables. Fra
Giordano manifesta: e.Podem dir que són sense nombre, perquè
aquest nombre no es pot comprendre per nosaltres. Són més els
àngels que totes les criatures plegades 2.

c La llum de Déu és reflectida en tots ells de diversa manera,
segons les jerarquies,, i acaba Beatriu admirant-se de l'alçada i
l'amplada de l'Etern Valor, que s'emmiralla en tants miralls fets per
ell, romanent, com abans de la Creació, un sol Déu.