PARADÍS. CANT XXIX 351 — Ç OU complicats i llums recercadíssimes, les paraules d'un gòtic gruixut que anem a comentar tot seguit. - Diu Beatriu: eVosaltres no aneu per un mateix camí filosofant: tant us importa l'amor a les aparences i el donar el cop amb la novetat. l encara el mal no és tan gran, quan no és contra la Santa Escriptura, o quan no la desfigureu. No es pensa en la sang que costà sembrar-la pelmón, ni en com és agradós a Déu el qui humil- ment la segueix. Per assenyalar-se, cadascun s'enginya a presentar les seves invencions, només aquestes són exposades pels predica- dors, i es calla l'Evangeli. Un diu que la lluna reculà en la passió de Crist i s'interposà perquè la llum del sol no arribés a la terra. I menteix (e mente), ja que la llum s'amagà per si mateixa, de manera que l'espanyol i l'indi, com el jueu, contemplaren l'eclipsi . Ara bé, cal comentar aquest ci menteix , perquè el punt té molta importància. Segons el Vandelli — autoritat responsabilís- sima, de la qual em refio sempre, i tinc ara davant dels ulls la seva darrera edició del 1938 —, aquest mente ha d'admetre's, contra les altres lliçons proposades: e mentre (i mentre) i ed altri (i altres). Naturalment que el Dant acusa aquí de falsedat Sant Tomàs i altres autoritats solemnes de l'Església que creuen en l'eclipsi per la inter- venció de la lluna, cosa reputada pel Dant com una faula, perquè racionalment creu que un eclipsi en aquesta forma no fóra igualment vist per tots els habitants de la terra (l'espanyol i l'indi, en els dos extrems, i el jueu en el centre), li sembla més lògic, posat en el terreny del miracle, creure en un apagar-se del sol per si mateix, en una manca absoluta de la llum solar. Beatriu afirma que no hi ha a Florència tants Lapi i Bindi, com faules s'hi prediquen per any des de la trona, i les ovelles, que no ho saben, tornen de la pastura plenes de vent, encara que el no veure el dany no pot servir-los d'excusa. Lapo i Bindo són abrevia- tures familiars de lacopo i d'Ildebrando, noms comuníssims en aquell temps a Florència, com Josep i Joan a casa nostra. No és de creure que el Dant es refereixi als sermons de fra Giordano da Rivalto, és més possible que fra Giordano fos una excepció entre els molts predicadors, dels quals avui dia només es té referència pels més antics comentaristes del Dant, i que sembla que es mereixien aquestes despectives paraules del poeta. . - d , : car 19S8SI8388e dSa daseagan: ta psi caa esenaT) a 35331515 ITU CMaT I MAT S Saa R a OS DR RSa ga S dISSSRADIC 0a NISaSRIOnóDANS IE lEr it agtats Ba ielgtidId ad aaSag dScjesdc dó ORU RUA E RT ESEESTERETS ET ETA ti d R 4ESINS BEE SSa ISETaSeStSESss dEataaegaaISItE S ada