350 LA DIVINA COMÈDIA

 

Segueix Beatriu: dEls altres romangueren i començaren aquesta
art de girar al voltant de Déu i contemplar-lo, que tant plaer els
dóna i que no deixaran mai. El principi de la caiguda dels rebels,
fou la maleida supèrbia. Els que tu veus, que foren modestos,
reconeixen que deuen l'existència llur a la bondat de Déu, i per això
llur vista fou exaltada (engrandida) per la gràcia de Déu iHuminant
i pels mèrits propis, i per això la seva voluntat és inalterablev, és a
dir, els àngels no poden pecar. (Angelus beatus non potest velle vel
agere, nist attendens ad Deum, sic autem volens vel agens non potest
peccaren (Sant Tomàs : SUM. THEOL. I, 62, 8).

I Beatriu, com a coroHari, diu que el rebre la gràcia és meritori
(és un mèrit) per l'afecte, per l'amor a Déu del qui es disposa a
rebre-la, i tant més gran és el mèrit com major és l'afecte. Després
del que Beatriu ha dit al Dant, creu que ell, sense altre ajut, podrà
deduir noves facultats dels àngels, però per desfer errors de les
evostres escolesa, que diuen que els àngels tenen memòria, ente-
niment i voluntat, vol Beatriu que el poeta vegi lluir ben pura la
sana doctrina: cAquestes subsistències, des que foren jocundes de
la faç de Déu (des que el veure Déu és la seva joia), no giraren el
rostre d'ella, de la qual res no es pot amagar. Però no tenen veure
partit o interromput per un nou objecte (és a dir, en la visió con-
tínua de Déu, no se'ls interposa la visió d'altres objectes), i no
tenen necessitat de rememorar (de fer memòria) per causa de
concepte dividit 2.

No es pot negar que això, encara que sigui precís, no deixa
d'ésser una mica obscur o conceptuós. El poeta vol dir: la memòria
significa un pensar de nou en una cosa que ha estat abans pensada,
i comporta un veure inteHectual interromput per un nou objecte.
Ara bé: els àngels veuen sempre Déu, que és el principi en el qual
coneixen totes les coses (el passat, el present i el futur), i, pròpia-
ment parlant, no tenen memòria, perquè posseeixen sempre intuició
O visió directa, i no han de recordar en c concepte dividit x, o sigui,
separat pel temps o vist pretèritament.

D'aquest esmolament d'idees, passa Beatriu a una pintoresca
invectiva contra els predicadors, el pintoresc arriba a descordar-se
del tot, i no ens deixa de fer una certa gràcia trobar en boca de
Beatriu, després d'un discurs sense sang ni greix, tot de cristalls