PARADÍS. CANT XXIX 349 la forma pura (o sigui, als àngels). La part més baixa (o sigui, la de sota el cel de la Lluna), fou ocupada per les potències (en altres mots, per la matèria corruptible), la part intermèdia, fou ocupada per la forma conjunta a la matèriax, per la potència unida a l'acte, O sigui, els nou cels. Segueix Beatriu: eSant Jeroni creu que passaren molts segles entre la creació dels àngels i la del món. Segons observa Sant Tomàs cHieronymus loquitur secundum sententiam doctorum Grae- corum, qui ommes hboc concorditer sentiunt, quod Angell sunt ante mundum corporeum creatin (SUM. THEOL. I, 61, 3). El Dant creu, amb Sant Tomàs, que la simultaneitat de la Creació es pot deduir no sols dels arguments a favor que en dóna la Biblia, sinó també racionalment, perquè si els motors (els àngels) van ésser creats per regir i influir els nou cels, no es comprèn que es creessin mancant els instruments de la $eva funció, que són els dits cels. L'argument bíblic de Sant Tomàs és el segúent: el Gènesi -diu alIn principio creavit Deus coelum et terramv, i això no fóra veritat si, abans del cel i la terra, Déu hagués creat una altra cosa (no fóra in principio), els àngels, doncs, no poden ésser creats abans de la natura corpòria. En el mateix lloc citat darrerament, Sant Tomàs es fa fort en l'argument de la perfecció i la imperfecció dels motors. Beatriu, amb aquestes explicacions, capaga tres cremorsx del desig de saber del nostre poeta: Oon, quan i com foren creats els àngels. I segueix: dNo comptaràs d'un a vint tan de pressa, com part d'aquests àngels, un cop creats, es rebellà i torbà els vostres ele- mentso, és a dir, cs'ensorrà dins de la terra formant l'Ínfern,. Sant Tomàs (SuM. THEOL. I, 62, $, 63, 6) afirmà el mateix. El Dant, en el eConvivioo (II, v, 12), diu que, dels àngels, de seguida que foren creats, se'n perderen uns quants, potser la desena part. Fra Giordano da Rivalto, predicador famosíssim, contemporani del Dant, i que el Dant coneixia molt bé i segueix en més d'un punt del seu poema, afirma en els seus sermons sobre el Gènesi: eDiuen els Sants que de seguida que'els àngels foren creats, gairebé sense inter- val de temps, lluitaren els bons esperits amb els dolents,. I encara: cTemps era temps que el dimoni fou sant. dI quan durà la seva santedat2 Un punt, no pas més, tot seguit que foren fets, van pecara. S atag da EcSi aa dnd diar ni iia i Itiósai I D REItaEIÓ La otBEIESEaIC E aIósstitó t aa ttMa RSaA N Na ctstaccs 25 3'BBSIS E RS IED TA IAS EO Pa IIS aT IsaaSESTs z EE E I I E EE NRO O CE NEA di uciÓ MESPIIOIEEtasenss eses ior isteló lir i CEE rT IEE EmE i i Iaad iER aiet Rar ent