348 LA DIVINA COMÈDIA
BAT ——

el temps i el lloc es fan presents), i així passo a contestar-te : l'Amor
Etern, no per adquirir nous béns, que això és impossible, sinó per-
què el seu fulgor, reflectint-se, pogués dir 'Subsisteixo', essent
exterior al temps i no circumscrit ni comprès per res, en el moment
que li va plaure va obrir-se en nous amors ).

El Dant defineix aquí d'una manera admirable la teoria escolàs-
tica de la Creació: d4d productionem creaturarum nibil aliud movet
Deum, nisi sua bonitas quam rebus aliis comunicare voluit secundum
modum assimilationis ad ipsumo (Sant Tomàs: C. GENT. H, 46).

vPogués dir 'Subsisteixo' resplendint", és a dir, perquè en la
seva obra es pogués reconèixer i estar satisfet de la seva existència.
4Fora del tempso o cexterior al tempsx, el qual comença en el mo-
ment de la Creació. dEls nous amors2 són les criatures, oposades
a l'Etern Amor, que és Déu.

I Beatriu segueix: "Abans, però, en inèrcia no jagué", car
no es pot dir això de Déu, no havent-hi lloc en l'eternitat per a
lPcabanso i el adesprésm, i essent dins d'aquesta eternitat l'acte
creador de la voluntat divina: d4eternitas successione caret tota simul
existens.... In tempore autem est prius el posteriuso (Sant Tomàs: SUM.
THEOL. I, IO, I i 4).

El cmuntars o el ediscórrer sobre aquestes aigúeso vol dir l'acte
de la Creació, és en el Dant un ressò de les paraules bíbliques
vet spiritus Dei ferebatur super aquas (GEN. 1, 2), explicades
així per Sant Tomàs: d4quis superferri dicitur non corporaliter,
sed sicut voluntas artificis superfertur materiae quam vult formareo
(SuM. THEOL. I, 60).

cForma (substància pura O acte, O sigui, els àngels), matèria
pura (o sigui, la matèria primera) i forma i matèria conjuntes (els
cels), eixiren de la ment divina simultàniament, com tres sagetes
d'un arc que té tres cordesa. I com llum que es reflecteix en tres
elements (vidre, ambre o cristall), instantàniament la triple creació,
el etriforme efecten, sorgí al raig emanat del seu Senyor. (Qui
vivit in aelernum creavit omnia simul), diu l'Eclesiasta, i aquesta
teoria de la simultaneitat de la creació global d'àngels, cels i cria-
tures inferiors, és la propugnada per Sant Agustí i Sant Tomàs.

cAmb la creació s'establí l'ordre: la part cimera de l'univers (és
a dir, la situada damunt de tots els cels) fou assignada als actes, a