PARADÍS. CANT XXIX 347

 

I si et fixes en el que es revelà
per Daniel, veuràs que en ses miriades
135 determinat cap número no hi ha.

La Llum Primera hi és tantes vegades
reflectida, com són les resplendors
138 en la natura angèlica acoblades.

I de l'acte de veure-la amorós,
segueix envers aquesta Llum l'afecte,
141 divers en tebieses i en cremors.

Guaita, doncs, si és esplèndid i es delecta
l'etern valor de Déu, després que tants
miralls ha fet, i en tants sa llum projecta,

1465 un en Si romanent, igual que abans. 2 E

e se tu guardi quel che si revela Onde, però che all'atto che concepe Í,H
per Daniel, vedrai che 'n sue migliaia segue l'affetto, d'amar la dolcezza Bia
185 determinato numero si cela. diversamente in essa ferve e tepe. sai ÉÉ
La prima luce, che tutta la raia, Vedi l'eccelso omai e la larghezza N

per tanti modi in essa si recepe, dell'etterno valòr, poscia che tanti :_

1se quanti son le splendori a ch' i' s'appaia. speculi fatti s' ha in che si spezza, d

uno manendo in sè còme davanti.2 S

COMENTARI AL CANT XXIX

ACABAT el discurs sobre els àngels, Beatriu calla, mirant el punt
de foc, el temps que el filli la filla de Latona (ApoHó, o el
Sol, i Diana, o la Lluna), un acompanyat amb el signe d'Àries
—el Moltó— i l'altre sota el signe de la Balança, estan dins la mateixa
faixa de l'horitzó i equidisten del zenit, el qual els manté sospesats
com dos plats d'una balança, fins que anant l'un avall, cap a
l'hemisferi austral, i l'altre remuntant el nostre hemisferi, es des-
lliuren d'aquella posició d'equilibri. Es tracta, doncs, d'un moment.
Un cop finit el silenci, Beatriu es dirigeix al Dant i li diu: c No val
la pena que et pregunti el que desitges, perquè ho veig en Déu (on

- SIIPMGEIS Sisana: iE gia GaT RE SA IR EROa IRCIRA IEr iE Ment
a43 C NESESESIS TT ) dE) 33533 T i d Eatagicidsicióó siiisiós EU LEA IErd GA Tia ctiT
A EE E SER EA EE ER NEE E EET RRA RI SE BE NET EE D ni iies