LA DIVINA COMÈDIA No digué Crist al seu primer convent: f Aneu a predicar una burla mansa', que els va donar verídic fonament. 111 I en llurs boques prengué tanta puixança, que, lluitant per encendre arreu la fe, 114 feren de l'Evangeli escut i llança. I si ayui un sermó es fa de no re, tant se val la rialla que congria, 117 si inflant-se la cogulla se'n fa pler. I tal ocell dalt la caputxa nia, que el poble, si el veiés, veuria pla 120 a quina mena de perdó es confia. Mes tanta estupidesa es sol criar a la terra, que, sense testimoni, 193 al qui promet, la gent a cues va. D'això s'engreixa el porc de Sant Antoni, i els qui, de porcs, ho són encara més 198 i paguen amb moneda del dimoni. Però ens hem desviat per tals carrers, que els ulls ens cal clavar dins la drecera, 129 a temps que és just, no escauen mots sobrers. En tan alt grau el nombre s'emmilera de la natura aquesta, que abastar 132 llengua humana no el pot de cap manera. Non disse Cristo al suo primo convento: per cui tanta stòltezza in terra crebbe, tAndate, e predicate al mondo ciance's che, sanza prova d'alcun testimonio, 11 Ma diede lor verace fondamento. ad ogni promission si correrebbe. jò E quel tanto sonò nelle sue guance, Di questo ingrassa il porco sant' Antonio, si ch'a pugnar per accender la fede e altri assai che sono ancor piú porci, 414 dell" Evangelio fero scudo e lance. pagando di moneta sanza conio. 198 Ora si va con motti e con iscede Ma perchè siam digressi assai, ritorci a predicare, e pur che ben si rida, li occhi oramai verso la dritta strada, 411 gonfia il cappuccio, e piú non si richiede. — si che la via col tempo si raccòrci. 129 Ma tale uccel nel becchetto s'annida, Questa natura si oltre s' ingrada che se l' vulgo il vedesse, vederebbe in numero, che mai non fu loquela 150 la perdonanza di ch'el si confida, nè concetto mortal che tanto vada, 188