PARADÍS. CANT XXIX 345 87 90 102 105 108 Allà no formeu tots un sol ramat filosofant, tant l'ànim us transporta donar el cop i atrapar la novetat l Però aquí dalt això encara es comporta amb menys desdeny que quan s'ha posposat la Divina Escriptura, o es fa torta. No es pensa en els martiris que ha costat el sembrar-la pel món, ni en com davalla la gràcia a aquell que, humil, s'hi ha arredossat. De coses inventades s'embolcalla, per fer-s'hi veure, el sermonejador amb molta cura, i l'Evangeli calla. Un diu que en acabar la Passió reculava la lluna, i que es posava davant del sol, privant-ne la claror, i menteix, que la llum per si mancava en forma tal, que l'espanyol i l'indi, com el jueu, l'eclipsi obscurs deixava. A Flotència no hi ha tants Lapi i Bindi com plats d'aquestes faules té per any, no falta mai qui els amaneixi i guindi. I, ignorants, les ovelles pel tirany tornen de pasturar plenes de vent, però excusa no els és, no veure el dany. Voi non andate giú per un senterp filosofando, tanto vi trasporta se l'amor dell'apparenza e 'l suo penserol E ancor questo qua su si comporta con men disdeguo che quando è posposta " la divina scrittura, O quando è torta, Non vi si pensa quanto sangue costa seminarla nel mondo, e quanto piace os Chi umilmente con essa s'accosta. Per apparer ciascun s' ingegna e face sue invenzioni, e quelle son trascorse ve da' predicanti e 'l Vangelio si tace. Ml-23 : Un dice che la luna si ritorse nella passion di Cristo e s' interpose, per che 'l lume del sol giú non si porse: ge e mente, chè la luce si nascose da sè, però all'Ispani e all' Indi, come a' Giudei, tale eclissi rispose. 109 Non ha Fiorenza tanti Lapi e Bindi quante si fatte favole per anno in pergamo si gridan quinci e quindi: — 4es si che le pecorelle, che non sanno, tòrnan del pasco pasciute di vento, € non le scusa non veder lo danno. s08 i nt a - 5 T d'METITIL SE IdSESaSi T qati8s 4833 M Ipstaraei nia sitaect Ti c ita nsain maar ac it en aara i emEmurysnmetmoo mar meimaEses