LA DIVINA COMÈDIA

 

—————————————————— çça

12

15

18

81

84

l'esguard varen sentir multiplicat
amb gràcia iluminant i mèrit llur,
per 'xò són plens i ferms de voluntat.

I vull que creguis, si és que ho veus obscur,
que el rebre en ells la gràcia és meritori,
puix s'hi disposen amb afecte pur.

Ara, d'aquest altíssim consistori,
si reculls el que he dit, comprendràs sol
encara més que no amb altre adjutori.

Però com que en la vostra escola es sol
ensenyar que l'angèlica natura
és tal, que entén i que recorda i vol,

parlaré més, perquè tu copsis pura
la veritat que es bastardeja allà
en falsa i en equivoca lectura.

Les substàncies d'ací, ho veuen tot clar,
sens separar llur vista i llur delit
de Déu, del qual no re es pot amagar.

I el fet de veure, en elles no és partit
per nou objecte, i no se'ls adiria
recordar per concepte dividit.

Mes al món hi ha qui, no dormint, somia,
creient o no creient dir veritat,
i així hi cap major culpa i gosadia.

   

per che le viste lor furo essaltate
con grazia illuminante e con lor merto,
84 Si € hanno ferma e piena volontate.

E non voglio che dubbi, ma sie certo
che ricever la grazia è meritorio
ss secondo che l'affetto l'è aperto.

Omai dintorno a questo consistorio
puoi contemplare assai, se le parole
se Mie son ricolte, sanz'altro aiutorio,

Ma perchè in terra per le vostre scole
si legge che l'angelica natura
m è tal, che 'ntende e si ricorda e vole,

ancor dirò, perchè tu veggi pura
la verità che la già si confonde,
equivocaudo in si fatta lettura. "s

Queste sustanze, poi che fur gioconde
della faccia di Dio, non volser viso
da essa, da cui nulla si nascondey "8

però non hanno vèdere interciso
da novo obietto, e però non bisogna
rememorar per concetto diviso, 81

si che là già, non dormendo, si sogna,
credendo e non credendo dicer vero,
ma nell' uno è piú colpa e piú vergogna. ga