342

 

LA DIVINA COMÈDIA

 

No pas nous béns als propis afegint,
que no pot ser, mes perquè el seu fulgor
pogués dir "Subsisteixo' resplendint,

15
etern i, doncs, al temps exterior,
no circumscrit per res, quan li plagué
18 va obrir-se en nous amors el Magne Amor.
Abans, però, en inèrcia no jagué,
fins que Déu sobre aquestes aigúes munta,
u — ni l'abans ni el després no es conegué.
Forma i matèria, pures i conjunta-
ment, eixiren a ésser sense fall,
u com tres sagetes que arc tricorde apunta.
com en vidre, en ambre o en cristall
fulgura un raig, que esclata i va a l'objecte
1 a produir el fulgor sense entrevall,
així, del seu Senyor, el triforme efecte,
sorgia a un raig de l'Esser Infinit
30 amb una simultaneitat perfecta.
Concreat en fou l'ordre i construit,
i va Ocupar del món la part cimera
83 substància en què acte pur fou produit,
simple potència anà a la jussanera,
i al mig potència amb acte es situà,
88 i mai més aquest ordre no s'altera.
Non per avere a sè di bene acquisto, E come in vetro, in ambra od in cristallo
ch'esser non può, ma perchè suo splendore raggio resplende si, che dal venire
15 potesse, risplendendo, dir 'Subsisto', all'esser tutto non è intervallo, -
in sua etternità di tempo fore, cosi 'I triforme effetto del suo sire
fuor d'ogni altro comprender, come i piacque, nell'esser suo raggiò insieme tutto
18 S'aperse in nuovi amor l'etterno amore. sanza distinzione in essordire. s0
Nè prima quasi torpente si giacque, Concreato fu ordine e costrutto
chè nè prima nè poscia procedette alle sustanze, e quelle furon cima
s4 lo discorrer di Dio sovra quest'acque. nel mondo in che puro atto fu produtto, 4s
Forma e matera, congiunte e purette, pura potenza tenne la parte ima,
usciro ad esser che non avia fallo, nel mezzo strinsè potenza con atto

ss come d'arco tricordo tre saette, tal vime, che già mai non si divima. s6