PARADÍS. CANT XXVIII 339

—— çç m t 0 E z L

cia, que reben de Déu, els ordres inferiors, atraient-los també vers
Déu, i, així, tots són atrets pel punt i tots atreuen vers ell.

El Dant segueix el dDe caelesti hierarchiar, atribuit a Sant
Dionís Areopagita. La gradació dels àngels fou concebuda d'altres
maneres. Sant Gregori en dóna dues, en dues obres distintes. Sant
Tomàs i els escolàstics seguiren les jerarquies de l'Areopagita, com
es pot veure en les cSentèncieso de Pere Lombard i en la dSumma
teològica: (1, 108, 1-8). El Dant, en el cConviviov, seguint Bru-
netto Latini, havia optat per l'ordre de Sant Gregori, la qual cosa
aquí vol rectificar. I precisa l'error propi i el del Sant, dient: 4Gre-
gori, quan va obrir els ulls en aquest cel, es va riure d'ell mateixo,
és a dir, de la seva falsa ordenació de les teories angèliques.

Beatriu acabarà el cant dient-nos que no és de meravellar que
un mortal (Sant Dionís) entengués en tan alt secret, perquè eel qui
ho va veure aquí dalt li ho descobrín. dEl qui ho va veurex és Sant
Pau Apòstol, mestre de Sant Dionís, el qual conegué tot això quan
fou raptat fins al tercer cel (II Cog. xn). Per corroborar les parau-
les de Beatriu, citarem el propi text de Sant Dionís: dHas autem in
tres ternarios ordimes digerit inclytus initiator moster, sive is sit divinus
Hierotbeus, sive potius is qui ad tertium coelum evectus, ibidem raptus
in Paradisum, magnus, inquam, Paulusn (DE CAEL. HIER, 6).

L aTa ME ISEEIES E cti NRIEC RS RIpI ptaa Eacaca aaara IET ca aTaT E EEa SaT a t
irar Epr uuu ummmnmsmmms nn na ma nt in cEa sen ctt enen