LA DIVINA COMÈDIA

concepte probablement el Dant l'ha pres de Sant Gregori, que diu
que s'anomenen Trons perquè din eis sedeat Deus, et per eos iudicia
decernat). x

Amb ells s'acaba el primer ternari de les jerarquies angèliques,
O sigui els ordres més inteligents, perquè veuen Déu més d'a
la vora. En aquest veure es pot comprendre, diu Beatriu, que la
beatitud es funda en la vista de Déu, no en l'amor, el qual és una
consequència de la vista. Aquí el Dant s'aparta de l'opinió d'alguns
teòlegs antics i segueix Sant Tomàs (SUM. THEOL. I, H, 3, 1-8,
IM SUPPL. 92, 1-3).

Ve, després, el segon ternari o segona jerarquia: Dominacions,
Virtuts i Potestats.

En els dos penúltims tripudis (danses solemnes) volten els Prin-
cipats i els Arcàngels i el darrer, tot és ple de la festa dels Àngels.
Aquests tripudis constitueixen l'última jerarquia.

Abans d'enunciar els sis darrers ordres, el Dant fa un comentari
poètic sobre l'eterna primavera del Cel, amb un vers notabilíssim,
magnífic entre els millors d'aquest poema, és el que diu: "cbè notturno
Ariete non dispoglia", referint-se a la primavera, i que he traduit:
"que Àries nocturn no esfulla ni escarbota", afegint-hi el verb
escarbotar, .propi de la manera de pasturar dels moltons.

Per entendre aquest vers, hem d'anar a parar a la dinàmica
celeste, de la qual el nostre poeta és tan amic. Durant la primavera,
la consteHació Àries, corresponent al primer signe del Zodíac, no
és visible de nits, perquè apareix en el nostre hemisferi amb el sol,
Àries és, doncs, diúrn, i afavoreix l'esclat primaveral. Però durant
l'època de la tardor, en el nostre hemisferi, Àries apareix després
de post el sol, i fulgura tota la nit en el cel. Àries és nocturn, i
presideix, amb la caiguda de les fulles i la vinguda dels freds, la
destrucció d'allò que creà la primavera. Això en la mostra terra
material, però en aquesta primavera del Cel, que és immutable i
eterna, no hi ha Àries nocturn que la despulli. I això és el que
remarca el Dant, amb una de les seves originalíssimes imatges còs-
miques que encara avui dia ens deixen perplexos d'admiració.

Beatriu, quan ha finit d'enumerar els nou ordres angèlics, diu
que aquests ordres, tots, per damunt, miren el punt lluminós, i per
sota, vencen, és a dir, influeixen, marquen, amb la seva inteHigèn-