PARADÍS. CANT XXVIII 337

 

cel que manté tot l'univers i que és més ràpid (el Primer Movible),
li correspon, de les rodones concèntriques, la que sent més amor i
que més sap, O sigui, la més petita i la que és més a la vora del
punt lluminós. Í si en mesurar les coses, diu Beatriu, no ens fixem
en les aparences (de grandària), sinó en la qualitat i l'essència
d'elles, comprendrem que, essent les corones lumíniques la inteHi-
gència dels nou cels, a cel superior ha de correspondre cercle més
inteHigent, és a dir, situat més a la vora del punt, que és Déu, i a
cel inferior, cercle més gran i menys ràpid (més allunyat del punt).

L'explicació de Beatriu asserena la comprensió del Dant, com
quan Bòreas neteja el cel de núvols i boires, amb el vent més suau
(que és el vent gregal, o de Grècia, que, per corrupció, nosaltres
anomenem popularment amb la paraula gargal).

Quan Beatriu acaba d'explicar-se, dels nou cercles surten mi-
lions d'àngels que com espurnes volten en la direcció d'aquells, són
tants, els àngels, que el seu nombre ultrapassaria el resultat que
dóna eel doblar dels escacso. Amb aquesta expressió, el Dant fa
referència a la coneguda faula oriental de l'inventor dels escacs,
que demanà a un rei de Pèrsia, com a premi, un gra de blat per la
primera caseta del tauler, dos per la segona, quatre per la tercera,
vuit per la quarta, i així doblant fins a la darrera (la 64). El rei
accedí sense vacilar, considerant-ho cosa de poca importància, però
després s'adonà que no tenia en tot el seu reialme prou blat per a
complir la paraula. En efecte, cel doblar dels escacs, que s'expresa
matemàticament per 26t—1, dóna la segúient xifra astronòmica:
183 446 7449 073 709,551615. El Dant, amb aquesta curiosa alu-
sió, vol suggerir, és clar, que els àngels són incomptables.

Beatriu comença a enumerar les substàncies divines que formen
els nou cercles o chors: en el primer i segon, hi ha els Serafins
i els Querubins. Són els més ràpids, cels que segueixen amb més
lleugeresa llurs lligams, els vincles que els uneixen amb el punt
central, cperquè volen assemblar-se a la Divinitat, i poden assem-
blar-s'hi, perquè són els que s'hi acosten més).

Els que segueixen són els anomenats Trons des diut aspecte, i
amb ells s'acaba el primer ternari. Recordem que, en el cant IX
del PARADÍS, el Dant ha dit: cEnlaire hi ha miralls, als quals vosal-
tres dieu Trons, on es reflecteix a nosaltres Déu judicanta. Aquest