i
t
i

 

336 LA DIVINA COMÈDIA

els quals es van engrandint cada vegada més, tant, que el que fa
set té un diàmetre major que el de l'arc de Sant Martí, si aquest
fenomen meteorològic es mostrés com una circumferència entera.

A manera que els cercles concèntrics s'aparten del punt llumi-
nós, van perdent moviment, i són els més brillants, els que s'acosten
més al punt.

Beatriu, veient la curiositat del Dant, diu, en una síntesi mera-
vellosa: cD'aquest punt depèn el Cel i tota la natura,. Aquí la
unitat de Déu es manifesta per un punt matemàtic, contrastant amb
tota la complicació i tota la grandesa de la màquina universal.
I afirma Beatriu que el cercle que l'inscriu directament és el que
volta més de pressa, perquè és el que sent més desig d'ell, més
amor i més ganes d'unir-s'hi. El Dant no comprèn com pot ésser
això, perquè en el món sensible volta més de pressa el cercle que és
més llunyà de l'eix o del centre. El món sensible és, per a ell, la
terra i els nou cels circumscrits l'un dins de l'altre, dels quals, com
hem vist, el de més ràpid moviment —que el comunica als altres—
és el novè cel, o Primer Movible, que és el més allunyat i el més
gran de tots. El Dant diu que si es vol que ell comprengui les afir-
macions de Beatriu, se li ha d'explicar la raó per la qual en la còpia
(el món sensible), les coses van d'una manera oposada al model (el
món suprasensible).

Beatriu, amb una imatge, li diu que si això és difícil de com-
prendre per a ell, no l'ha de meravellar, perquè essent una questió
no abordada per ningú, s'ha fet hermètica. Per aclarir-la-hi, Beatriu
argumenta en una forma que ja ha estat apuntada en altres llocs del
PARADÍS i comentada per nosaltres, però encaminada i ordenada aquí
al cas present: dEls cercles corporals són amples o estrets, segons
el més o el menys de la virtut que s'estén per totes llurs partsv.
Perquè: " Major bondat vol fer major salut " (una bondat o virtut,
com major és, més vol estendre la seva influència), " major salut en
cos més ample cap, —si en perfecta harmonia és mantingut ", és a
dir, quan és perfecte, sense tares ni falles, perquè un cos gran im-
perfecte pot no ésser capaç de tanta salut com un cos menor.

Ara bé, manifesta Beatriu que aquests nou cercles que volten el
punt, corresponen als nou cels sensibles — són la inteligència regu-
ladora dels cels, com sabem per altres llocs del poema—, i que al