PARADÍS. CANT XXVIII 335

 

però Gregori, que els volgue descriure
d'ell dissentint, quan arribà a la fi
135 — en aquest cel de si mateix va riure.

I si en secret tan gran, tant exceHí
un mortal, tu no te n'estranyaries,
que qui ho veié aquí dalt, li ho descobrí,

139 amb altres trets d'aquestes jerarquies. .
Ma Gregorio da lui poi si divise, E se tanto secreto ver proferse
onde, si tosto come li occhi aperse mortale in terra, nòn voglio ch'ammiri,
185 in questo ciel, di sè medesmo rise. chè chi 'l vide qua su liel discoperse

con altro assai del ver di questi giri.o ys,

COMENTARI AL CANT XXVIII

EN el cel novè o Primer Movible, després que Beatriu ha explicat
al Dant les causes i el remei de l'esgarriament dels homes,
veu el poeta, reflectit en els ulls del seu amor, un espectacle extra-
ordinari. Es troba en el cas del qui, tenint un ciri darrera seu, el
contempla en un mirall, ans de saber ni imaginar la presència del
ciri. l es gira per veure si és cert allò que ha vist en els ulls de
Beatriu, els quals, diu el poeta, foren la corda que serví a l'Amor
per disparar-li la sageta.

L'espectacle insospitat és un punt fix, brillantíssim, de llum
potent i irresistible. Però, tan punt i tan limitat, que l'estrella que
des d'aquí ens sembla més petita, seria gran com la lluna si se li
posés al costat.

Volta aquest punt matemàtic un cercle reduit, com l'halo de la
lluna o del sol, quan els vapors, creu el poeta, en els quals l'halo es
forma, són densos, i l'halo, per tant, no s'escampa gairebé gens
fora de l'àrea de l'astre. Aquest cercle volta tan ràpid, que el voltar
del Primer Movible resulta lent al costat seu. Al seu entorn, inscri-
vint-lo, el Dant en veu un altre, i aquest, inscrit en un tercer, i el
tercer en un quart, i així successivament, fins arribar a nou cercles,

ia

i
ias
Hets
623 1

MI
ii

aerin:

i

Da ta ta ta Dat d d istal
Err

C MEDSIÓ

nt
BEri pa

aaa aa : E SSETSIASIEET IEE O ESESI IEE EET SET O PTETIIES rae
S it enocims€m/€tsxg ra ssttst con irr tinitiass ta ii do