4

 

 

4 334 LA DIVINA COMÈDIA
Ara, doncs, pots comprendre com es funda
: l'ésser beat en l'acte d'esguardar
: 111 no en l'estimar, que a l'esguardar secunda.
'r I el veure deu el mèrit mesurar,
R que pareix gràcia i bon voler degota ,
É 114 així de grau en grau amunt es va.
L'altre ternari, que germina i brota
en 'questa sempiterna primavera
f 117 que Àries nocturn no esfulla ni escarbota,
i canta un perpetu 'Hosanna' que prospera
dins de tres melodies, vius esclats,
130 en tres ordres, del goig que els abandera.
E I heus ací el nom de les divinitats
: que aquesta jerarquia ens manifesta :
188 Dominacions, Virtuts i Potestats.
: Dels tres darrers tripudis parlar em resta,
de Principats i Arcàngels fent-te esment,
126 i d'Àngels, que omplen l'últim de llur festa:
Per sobre, guaiten tots el punt lluent,
per sota vencen, i vers Déu, així,
199 tots són atrets i tots van atraient.
Dionís amb un desig tan fi
va contemplar aquests ordres, que en escriure
138 els designà com he acabat de dir,
Quinci si può veder come si fonda In essa gerarcia son l'altre dee:
l'esser beato nell'atto che vede, prima Dominazioni, e poi Virtudi,
11 BON in quel ch'ama, che poscia secónda, l'ordine terzo di Podestadi èe. qes
e del vedere è misura mercede, Poscia ne' due penultimi tripudi
che grazia partorisce e buona voglia: Principati e Arcangeli si girano,
ua COSÍ di grado in grado si procede. l ultimo è tutto d'Angelici ludi. 188
L' altro ternaro, che cosi germoglia Questi ordini di su tutti s'ammiraso,
in questa primavera sempiterna e di giu vincon si, che verso Dio
117 Chè motturno Ariete non dispoglia, tutti tirati sono, e tutti tirano. 180
perpetúale-mente 'Osanna' sberna E Dionisio con tanto disio
con tre melode, che suonano in tree a contemplar questi ordini si mise,

1se Ordini di letizia onde s' interna. che li nomò e distinse com' io. 188