PARADÍS. CANT XXVIII i 333 :
S aaaa dli ona eioeo hamir iir oia ieiconmiei cpa
així era jo, quan la paraula d'ella
amb sa resposta, entera em féu lluir
87 la veritat, com en el cel estrella.

I després que ella va acabar de dir,
no és tant l'espurnejar en ferro bullent
90 com el que en cada cercle es produí.

Cada espurna seguia el moviment
del propi, i tantes són, que no en daria
93 doblar en escacs, estol tan imponent.

Hosannar jo de chor a chor sentia
al punt fix, que els manté en els llocs distints
98 on sempre elsmantindrà i els mantenia.

I aquella que tot dubte em veia dins
del pensament, va dir-me : 4En els primers
99 cercles, hi ha els Serafins i els Querubins.

I llurs lligams segueixen tan lleugers,
perquè assemblar-se al punt ells es proposen,
102 sent els qui el veuen i s'hi acosten més.

Aquells altres amors que no reposen
a l'entorn, són els Trons del diví aspecte,
105 i ells al primer ternari terme posen.

I aquesta santa munió es delecta
en tant que la llur vista es fa profunda

108 en el Ver, que és la pau de l'inteHecte.
cosi fec' io, poi che mi provide E quella che vedea i pensier dubi

nella mia mente, disse: al cerchi primi

t' hanno mostrati Serafi e Cherubi. 99

la donna mia del suo risponder chiaro,
sr € come stella in cielo il ver si vide.

E poi che le parole sue restaro,
non altrimenti ferro disfavilla
s4o che bolle, come i cerchi sfavillaro.

L' incendio suo seguiva ogni scintilla,

ed eran tante, che 'l numero loro

es Piú che 'l doppiar delli scacchi s'inmilla.

lo sentiva osannar di coro in coro

al punto fisso che li tiene alli ubi,

os € terrà sempre, ne' quai sempre foro.

DESOODE A RTESa OCOA TOCIASET ETOS SAA OSa DAT RS SaSt ctia ia caa SaSSSa nta sadaeta oina iticita a Dlerecaritac ioa dia araó jora aaar aianaiaei ara piad aaara tada cin aara llra ac drad

Cosi veloci seguono i suoi vimi,
per somigliarsi al punto quanto ponno,
e posson quanto a veder son sublimi. 108

Quelli altri amor che dintorno li vonno,
si chiaman Troni del divino aspetto,
per che 'l primo ternaro terminonno. — 45

E dei saper che tutti hanno diletto
quanto la sua veduta si profonda
nel vero in che si queta ogni intelletto. ,ge