L
:
È

C COC NN OG G GORSS

UUd

 

 

330 LA DIVINA COMÈDIA
I en girar-me, i en ser colpits al pas
els meus, d'allò que en aquell cel voltava,
15 i sempre per ser vist allí ha romàs,
un punt albiro jo, que irradiava
llum tan potent, que, en ser-ne un enfocat,
18 clou els ulls, perquè amb massa força es clava,
i Pestrella que tingui menys esclat,
lluna seria, amb ell aparellada
21 com estrella que a estrella fa costat.
Í com halo que estreny més la rodada
junt a la llum que el pinta, en aquell lloc
4 on més hi ha l'atmosfera condensada,
entorn del punt, així, un cercle de foc
giravoltava, i tan rabent corria,
g que el novè cel, vist ell, va a poc a poc.
I el cercle dins d'un altre s'inscrivia,
i aquest dintre d'un terç, i el terç d'un quart,
30 — i així un cinquè, i així un sisè els seguia.
Venia a sobre un setè cercle encar,
tan gran, que l'arc de Sant Martí damunt,
33 sencer, només el contindria en part,
l un vuitè i un novè, i cadascun
més lentament girava, segons era
36 més 4partat, en número, de l'un.
E com' io mi rivolsi e furon tocchi distante intorno al punto un cerchio d' igne
li miei da ciò che pare in quel volume, si girava si ratto, ch'avria vinto
i5 quandunque nel suo giro ben s'adocchi, — quel moto che piú tosto il mondo cigne. 81
un punto vidi che raggiava lume E questo era d' un altro circumcinto,
acuto si, che 'l viso ch'elli affoca e quel dal terzo, e l terzo poi dal quarto,
is chiuder conviensi per lo forte acume, dal quinto il quarto, e poi dal sesto il quinto. a,
e quale stella par quinci piú poca, Sopra seguiva il settimo si sparto
parrebbe luna, locata con esso già di larghezza, che 'l messo di Juno
a come stella con stella si colloca. intero a contenerlo sarebbe arto. 83
Forse cotanto quanto pare appresso Cosi l'ottavo e 'l nono, e ciascheduno
alo cigner la luce che 'I dipigne piú tardo si movea, secondo ch'erà

44 quando 'l vapor che 'l porta piú è spesso, — in numero distante pià dall' uno, 86