PARADÍS. CANT XXVII 327

—— çcççççççççççççççççççççvççççççççççç çça

enlloc, ni és contingut per cap altre, sinó per la ment divina, per la
qual volta i de la qual rep les virtuts que comunica als altres cels.
Aquestes teories, el Dant les ha exposades ja en els cants I i XII
del PARADÍS.

Continua Beatriu explicant les característiques del Primer Mo-
vible, i diu que el temps, conseqiència del moviment dels cels, té
les seves arrels invisibles en aquest Primer Movible i les branques
visibles en els altres, perquè el moviment de les estrelles i els pla-
netes (que els ve del Primer Movible) és la manifestació de la
divisió i el pas del temps.

Després d'aquesta altíssima astronomia i aquest atacar els mis-
teris de la mecànica de l'univers, Beatriu se les emprèn contra la
cupiditat humana, que no sap girar els ulls vers les coses excelses
de les quals acaba de parlar. La tesi de Beatriu és que, aquesta
cupiditat, comença quan l'home perd la innocència, això ho diu
d'una manera pintoresca i realista, i fineix amb una comparació que
ha donat lloc a diverses interpretacions: cAixí es fa la pell blanca,
negra, —al primer aspecte la bella filla— d'aquell que porta el matí
i deixa el vesprem. No hi ha dubte que cel qui porta el matí i
deixa el vespreo és el Sol, i en la cbella fillax del Sol han estat
reconegudes l'espècie humana, la Lluna, la Terra, la Llum, l'Aurora
i la màgica Circe. Algú ha cregut com més acceptable i com més
adient a la feblesa ovidiana del nostre poeta, la interpretació a favor
de Circe. Ella converteix la pell blanca en negra, o sigui, els homes
en porcs. Í Circe representarà els béns afalagadors, objecte de la
cupiditat humana.

Aquests mals, diu Beatriu que passen perquè a la terra no hi ha
govern de cap mena, és a dir, ni espiritual ni temporal, ja que,
segons acaba de manifestar Sant Pere, davant els ulls del Fill de Déu
'a Seu Apostòlica de Roma és vacant i en el seu lloc hi ha un usur-
vador. Í, segons el Dant, també vaca l'Imperi, com ha dit en el
cant VI del PURGATORI, amb aquelles grans invectives contra Itàlia,

ontra els Papes i contra els Emperadors.

Ara bé, Beatriu afirma que tot això s'arranjarà, i el terme que
dóna és curiosíssim i difícil d'entendre a primer cop d'ull: dAbans
que gener tot es deshiverni per la centèsima que és allà baix negli-
gida,. El Dant vol dir: cAbans que el gener surti de l'hivern i

" E : : CITIPIOIS ETaT I ItS da ETaT ÇIS S i325383 ii i CAT EE IET IEOaA I SET I E IT IITT ) ti
OTT DOS OGA EOCR RS DRSAO RRUA NR3IS0RSSPESIA R LO aAIRA OS S IA E ERSGIó LEOR S ESSon OER SaSi SE ta dasaIDESIS daNCSgó DENS DAA Gga gi Dd NEE SEa iasacadió Saa it gar asas aca pi da cii iara