326 LA DIVINA COMÈDIA

 

sions en els cants XIX de l'INFERN, XXXII del PURGATORI, i XVII i
XVIII del PARADÍS.

Després Sant Pere profetitza el remei a tanta desgràcia i el poeta
torna a les seves esperances i a la seva fe en aquell misteriós cinc-
cents deu i cinc que vam veure i comentar al final del PURGATORI.
En profetitzar el redreçament de Roma, cita el nom d'Escipió, però,
en lloc de la paraula italiana Scipione, el llatinitza dient Scipio. Jo
he admès la llatinització i he traduit d Escipiv, perquè em serveix
per mantenir les rimes dantesques i la mesura del vers.

Pugen els beats a l'Empiri, i el Dant s'adona, després d'una
observació de Beatriu, que des que mirà la terra un cop arribat a la
consteHació dels Bessons, ha girat (el vuitè cel) tot l'arc eque va
del mig a la fi del primer clima. El eprimer clima era la zona
habitable de la terra que va des del Ganges a Càdiç, i que se suposava
que tenia Jerusalem al mig. Quan ell guaità, es trobava en el punt
perpendicular sobre el meridià de Jerusalem, i ara és en el mateix
punt relativament al meridià de Càdiç. El cel vuitè ha voltat 90", i
han passat sis hores. ,És per això que ara el Dant veu l'Atlàntic
enllà de Càdiç: cel mar d'Ulisses follo, i ençà, el litoral con Europa
es féu un pes dolço, o sigui la Fenícia. Allí Júpiter, transformat en
toro, robà Europa, la filla d'Agènor, rei de Fenícia (Ov.: MET. u,
832-875). No va veure més la terra, perquè el sol sota els seus
peus cera avançat més d'un signe (el poeta era als Bessons, i el
sol havia passat la zona d'Àries i entrava a la de Taure).

Ve després l'embadaliment amb la bellesa de Beatriu i l'abando-
nar el ebell niu de Ledax per ascendir vers el cel velocíssim o Primer
Movible. El eniu de Ledas és, naturalment, la constelació dels
Bessons, Càstor i Pòlux. Leda, seduida per Júpiter sota la forma
d'un cigne, va pondre dos ous: de l'un sortiren Càstor i Helena, de
l'altre Pòlux i Clitemnestra, i d'aquest quàdruple naixement, la
guerra de Troia i el destí dels Atrides, gairebé tota l'epopeia i tot
el teatre dels grecs.

Beatriu descriurà el Primer Movible, el qual és tan igual i uni-
forme, que el Dant no sap a quina part d'aquest cel ha anat a raure.
cLa naturalesa del món, diu Beatriu, arrenca d'aquín, és a dir, caquí
es produeix tot el moviment de l'univers, que vol tenir el centre
(la terra) quiet i tota la resta moviblex. Aquest cel no s'aguanta