PARADÍS. CANT XXVII 325

 

gran figura històrical —va fer gastar una tinta tan agra al nostre
poeta, imaginem-nos què hauria fet dir a Sant Pere, si s'hagués
tractat de papes com Alexandre VI, Sixt IV, Lleó X o Juli III

A l'evocació de Bonifaci VIII, tots els rostres dels benaurats i tot
el Cel es cobreixen d'un roig d'indignació, c d'aquell color amb què
s'assenyalen en els núvols el vespre i l'albas. I Beatriu es torna
pàHida, i tal eclipsi, diu el poeta, ecrec que es produí en el Cel,
quan la Suprema Potestat va sofrir la seva Passió. No se sap si
l'eclipsi es refereix a la pallidesa de Beatriu o al canvi dels benaurats.

l encara Sant Pere afegirà un discurs que jo el trobo magnífic,
d'una dramàtica eloquència i d'una força d'arguments que esclafa :
c No fou nodrida l'Esposa de Crist amb la meva sang i la de Li i la
d'Anaclet, perquè anés després darrera del diner,. Atac violent
contra la simonia, Li i Anaclet, segons la tradició, són els dos papes
que immediatament segueixen Sant Pere. Í, després d'aquests noms,
n'afegeix encara d'altres, caps de l'Església, que sofriren persecució
i martiri: Sixt, bisbe de Roma de l'any 111 al 127, Pius, bisbe de
Roma del 142 al 149: Calixt, bisbe de Roma en els temps d'Helio-
gàbal i d'Alexandre Sever (217 al 222), Urbà, successor de Calixt,
i bisbe de Roma de l'any 222 al 230.

Diu Sant Pere: 4 No fou la nostra intenció que el poble cristià
es dividís, una part a la dreta i una altra a l'esquerra del nostre suc-
cessor (es refereix a la divisió entre els guelís i gibelins), ni que
les claus que em foren concedides, es tornessin emblema de bandera
que combatés contra batejats (a partir de 1229, l'exèrcit pontifici
s'anomenava Cbiavisegnato, perquè portava com a divisa les claus de
l'Església), ni que jo fos figura per a segellar privilegis venuts o
mentiders v (en els segells i bolles papals hi havia gravades les testes
de Sant Pere i Sant Pau). i

I no sols acusa els papes: 4d Llops amb samarra de pastor es
veuen pasturant pertot arreu, (bisbes i altres dignitats eclesiàsti-
ques). Concreta després, Sant Pere, contra dues determinades
persones: e Cahorsencs i gascons es preparen per beure la nostra
sang,. No es pot negar que l'acusació és forta. Els 4 cahorsencs
i gascons, són els papes Joan XXII, que era fill de Cahors, i Cli-
ment V, Bertrand de God, arquebisbe de Bordeus i primer papa
d'Avinyó, natural de Gascunya. D'aquests papes, n'hem vist allu-

IMl-22

L - 2530IC3938T 53 15 CETISRSSIIS DA SSASRTICIPISASTESITIT CIa t tiai ga taió
Sr to iy ttar ucca in cuó OERT ISSA I AERTSI TSESERSI ta dAgEi ta dor IE IRIRT MSSaSarIrIrasaeain)