S SEA M LS SEA MT OOUA IE MIS MOS ML DEIE NT S SIS CO EE CT Ea a MDA DRA DO T cli OaS COA COA es ac itr ira daaa dcòar tda RM ci is GU C EU L ié d bnd qa é i be a a aa ada 1a E EOS a 34 44045 434545 344548 322 LA DIVINA COMÈDIA 111 114 117 120 123 126 129 132 l aquest cel en cap altre no s'enclou, sinó en la Ment divina, d'on ha pres l'amor que el fa voltar i el bé que ell plou. De llum i amor un cercle el té comprès, com ell els altres, i aquest ser faixat, és solament de Qui el cenyeix entès. Son moviment per cap no és mesurat, ans tots són mesurats per ell, més llest, com deu ho és pel cinquè i per la meitat. Com el temps tingui dintre d'aquest test les arrels, i en els altres fulla i branca, ara a tu ja et pot ésser manifest. Oh cupidesa on el mortal s'enranca: tan gran és ton poder, que per a eixir del teu dogal, a tots la força manca l La voluntat comença a ben florir, però el ploure seguit és el que perd el verdal, i el podreix a mig camí. La innocència i la fe es troben de cert en els infants, mes fugen cadascuna quan pèl moixí la galta els ha cobert. Tal que, balbotejant encar, dejuna, devora, ja amb la llengua deslligada, no importa quin menjar en qualsevol lluna, e questo cielo non ha altro dove Oh cupidigia che i mortali affonde che la mente divina, in che s'accende Si sotto te, che nessuno ha podere ina l'amor che il volge e la virtú che'ei piove. — di trarre li occhi fuor delle tue ondel 185 Luce ed amor d' un cerchio lui comprende, —Ben fiorisce nelli uomini il volere, si come questo li altri, e quel precinto ia la pioggia continúa converte 114 COlui che 'l cinge solamente intende. in bozzacchioni le susine vere. 156 Non è suo moto per altro distinto, Fede ed innocenzia son reperte ma li altri son misurati da questo, sclo ne' parvoletti, poi ciascuna u7 Si come diece da mezzo e da quinto. pria fugge che le guance sian coperte. — ,ss E come il tempo tegna.in cotel testo Tale, balbuzienao ancor, digiuna, le sue radici e ne li altri le fronde, che poi divora, con la lingua sciolta, 120 OMa a te può esser manifesto. qualunque cibo per qualunque luna, 159