PARADÍS. CANT XXVII 32I

—pd

Però de ben copsar l'erola, em priva
el sol, que més d'un signe s'allunyà

87 sota els meus peus, en sa carrera viva.

El cor enamorat, que se me'n va
sempre darrera Beatriu, fretura
com mai donava als ulls de contemplar.

I si natura o art han fet pastura
per. a l'esguard, a fi que nostra ment
davant de carn humana o de pintura

s'embadalís, no és res, això, veient
aquell diví plaer que em refulgia
en girar-me al seu rostre somrient.

I la virtut que els ulls tant m'enriquia,
del bell nial de Leda em separà :

rrrra iEreaisaitien

cap al cel velocíssim, m'empenyia.

Totes les seves parts, ençà i enllà,
tan uniformes són, que no sé encara

102

per quin lloc Beatriu m'hi féu entrar.

Ella, però, que el meu desig empara,
comença amb un esclat tan satisfet,

105

que Déu semblaya riure-li a la cara:

c La natura, que té el centre quiet,
entorn del qual tot el restant es mou,

108

E pià mi fora discoverto il sito
di questa aiuola, ma 'l-sol procedea
er SOttO i mie' piedi un seguo e piú partito.
La mente innamorata, che donnea
con la mia donna sempre, di ridure
so 2d essa li occhi piú che mai ardea:

€ se natura O arte fè pasture
da pigliare occhi, per aver la mente,
ss in Carne umana O nelle sue pitture,

tutte adunate, parrebber niente
ver lo piacer divin che mi refulse,
:e quando mi volsi al $uo viso ridente.

Neisiasairiee itdar a iia isei ca tataeii cacar ticiana

S

dS IE oi S aCITIC io Sa EE Ie eiarca ciT Da tagsiia S aca tiar i ra rra ini S

d'aquesta esfera el seu principi ha fet.

E la virtú che lo sguardo m' indulse,
del bel nido di Leda mi divelse,
e nel ciel velocissimo m' impulse,

Le parti sue vici(nilssime e eccelse
si uniforme son, ch' i non so dire

qual Beatrice per loco mi scelse. ses

Ma ella, che vedea il mio disire,
incominciò, ridendo tanto lieta,

che Dio parea nel suo volto gioire: 106

eLa natura del mondo, che quieta
il mezzo e tutto l'altro intorno move,

quinci comincia come da sua meta: 108