DORESS cc iat nt

z
s
Es
Z
S
x
3
Ea

D Ea a ta i iaa iaddeett
SA

i l

M Ó

EE RA RS BE GEO

MU

318 LA DIVINA COMÈDIA

 

I esdevenia en sos esclats novells,
com si Juúpiter fes amb Mart un dia
15 bescanvi de plomatge, essent ocells.

La Providència, que mesura i via
marca a l'enraonar del chor beat,
18 total silenci ja imposat havia,

quan vaig oir: eSi de color he mudat,
no et meravelli, que, en sentir-me, el seu
2 mudaran també aquests del meu costat.

El qui usurpa en la terra el lloc que és meu,
el lloc que és meu, el lloc que és meu i espera
94 vacant davant els ulls del Fill de Déu,

ha fet del meu sepulcre claveguera
de sang i pestilència, que, el pervers
g1 d'ací caigut, complau en gran maneral o

I d'aquella color que, amb sol advers,
al núvol posta i alba manifesta,
30 vaig veure els rostres d'allà dalt coberts.

I com la dona que es coneix honesta
i segura, si sent d'altri el pecat,
83 tímida es fa i empallidida resta,

a Beatriu se li mudà el posat,
i tal eclipsi'crec que al Cel hi havia
86 quan patí la Suprema Potestat.

e tal nella sembianza sua divenne,
qual diverrebbe Giove, s'elli e Marte
1s fossero augelli e cambiassersi penne.

La provedenza, che quivi comparte
vice ed officio, nel beato coro
is Silenzio posto avea da ogni parte,

quand' io udi': aSe io mi trascoloro,
non ti maravigliar, chè, dicend' io,
s, vedrai trascolorar tutti costoro.

Quelli ch' usurpa in terra il luogo mio,
il luogo mio, il luogo mio, che vaca
m Della presenza del Figliuol di Dio,

fatt" ha del cimiterio mio cloaca
del sangue e della puzza, onde l perverso
che cadde di qua su, là giú si placa.s

Di quel color che per lo sole avverso
nube dipigne da sera e da mane,
vid' io allora tutto il ciel cosperso.

E come donna onesta che permane
di sè sicura, e per l'altrui fa lanza,
pur ascoltando, timida si fane,

cosi Beatrice trasmutò sembianza:
e tale eclissi credo che' n ciel fue,
quando pati la suprema possanza.

4:

86