PARADÍS. CANT XXVI - 315
sasiidedmicioiaimrdomiamttimtmnndmitrnisbintmiminin ti cit ti G ni dE
hores. Aquesta teoria de les set hores no es basa en cap text sagrat,
és una de les diverses que s'admetien en les escoles del xi i del xiy
segles. Alguns deien que Adam restà vuit dies al Paradís, altres
quaranta, altres allargaven l'estada fins a uns quants anys.

Referent a la causa del càstig, del dgran desdenyr, Adam dirà
al poeta que no fou l'haver menjat la poma, o sigui, el pecat de
gola, sinó l'haver ultrapassat el límit imposat per Déu, i, per tant,
el pecat de supèrbia.

Quant a la llengua adàmica, el nostre primer pare diu que va
morir abans que l'obra inconsumable —la Torre de Babel— ocupés
la gent de Nemrod. El Dant, en cDe vulgari eloquentiax (L, VI, 5),
escriu que la llengua d'Adam fou parlada per ell i tots els seus suc-
cessors fins a la confusió babèlica, i pels hebreus, encara, fins després
de l'obra inconsumable. Amb el temps, el poeta, meditant sobre el
particular, o influit per altres opinions, va modificar la seva.

Fa tot seguit, per boca d'Adam, unes consideracions sobre el
canvi de les coses que depenen de la raó humana, i gairebé repeteix
els mateixos conceptes que ell va escriure en l'obra c De vulgari
eloquentiar: eSed sicut alia, quae nostra sunt, puta mores et babitus,
Per locorum temporumque distantias variari oportet) (Í, IX, 5-6).

Adam manifesta que abans que ell descendís als Llimbs, el nom
del Bé Suprem era J. Aquest nom triat pel Dant s'adiu a la natura-
lesa divina, perquè representa en xifra romana la unitat, el Dant
probablement tenia altres raons relacionades amb la càbala. dDes-
prés s'anomenà ELo, diu Adam. Aquest és el nom corrent en la
llengua hebraica, i significa el Fort, el Poderós. El Dant degué
treure el concepte de les cEtimologiesa de Sant Isidor: edPrimum
apud Hebraeos Dei nomen el dicitur, secundum nomen elois est).

l Adam acaba la seva lliçó sobre el llenguatge, amb uns concep-
tes d'ascendència horaciana: aPerquè l'ús dels mortals és com fulla
en branca, que se'n va i una altra ver. Recordem els hexàme-
tres 60-62 de l'aArt Poètican: dU silvae foliis pronos mutantur in
annos — prima cadunt, ita verborum vetus interil aetas — et iuvenum
ritu florent modo nata vigentqueo.

 

R 103T MES tfla
SEa Da TOCI ST VEEra ita aarar da tieiac d l aièciea Dara aeaes da dac a iadarrr da dia