Es
É
l
x
38
3
t5
É
O'- T

: D OE aTT TAra ita N aaa t ieal Main Mna ili an C
4145a M dada MBTARL IR ES L SEAEISLS Sd BERA PA LROO DA SEIS E 30 S OSSOSAR IRO PRRICS EE S C EC PEaE S

314 LA DIVINA COMÈDIA

 

qui l'accepta com a magnífica. A mi em sembla que el Dant està
per damunt de les modes literàries i de les exigències dels professors
i dels crítics. Ell, com a gran intuidor, té dret a desconcertar-nos
amb aquesta comparació i amb totes les que meravellosament li
cauen a la punta de la ploma.

Adam, fent saber que ell, efectivament, coneix el pensament
del poeta, perquè el veu en l'Espill Veraç (Déu), va directament al
gra i a concretar les coses de què el Dant desitja informar-se: quan
el posà Déu en el Paradís terrenal, quant temps hi durà la seva
estada, quina fou la causa del càstig, quin idioma va usar, amb la
distinció entre l'idioma que li ensenyà Déu i el que ell va refer.

El nostre primer pare diu que va viure nou-cents trenta anys, i
que va esperar, en els Llimbs, la vinguda de Crist, quatre mil tres-
cents dos anys. Si de la suma d'aquests dos números restem els
trenta-tres anys de Crist en el moment de baixar als Llimbs, obtin-
drem la data de la creació d'Adam, o sigui, cinc mil cent noranta-
nou anys abans de l'Era Cristiana.

Per indicar aquest temps, Adam diu, referint-se a la seva estada
als Llimbs, que equatre mil tres-cents dos volums de sol li feien
desitjar caquest concilis (la celestial reunió). Ara bé, jo he traduit
literalment, i és possible que el lector a primer cop d'ull es des-
orienti, perquè el Dant pren la paraula evolum: en el sentit de
revolució o gir del sol. En el mateix sentit que l'usa Ovidi: d.4dde
quod assidua rapitur vertigine coelum, — sideraque alta trait celerique
volumine lorgueto (MET. I, 7O i seg.). És a dir, aquestes evolucions
O volums del sol representen anys, perquè el Dant creia que el sol
es movia entorn de la terra, i que la terra estava quieta.

Per dir el temps que visqué a la terra es val d'una altra imatge,
també astronòmicament falsa: 4 Vaig veure el sol tornar a tots els
llums del seu camí, nou-centes trenta vegades,. És a dir, retornar
el sol als signes zodiacals dels dotze mesos de l'any.

A la segona pregunta sobre el temps que durà la felicitat edènica,
respon Adam, al final de tot, quan diu que la seva vida pura i des-
honesta (és a dir, primer innocent i després tacada pel pecat) en la
muntanya que més s'eleya damunt les ones, durà des de l'hora
prima — les sis del matí — fins a la segient a la sesta, quan el sol
muda de quadrant, O sigui passat el migdia, tot plegat unes set