tl

PARADÍS. CANT XXVI 313

 

dat del Creador), la pròpia existència i la mort (de Crist) per dar-nos
la vida eterna, junt amb el coneixement abans manifestat (que Déu
és el Bé Suprem), m'han tret del mar del fals amor (la eselva òbs-
curax de l'inici del poema) i m'han posat a la riba de l'amor dret.,
de l'amor de Déu i de les coses eternes.

I ara, com a corollari, el Dant manifestarà el seu amor al prois-
me d'una manera molt sumària: eLes fulles de l'hort de l'Etern
Hortolà, les estimo en la proporció del bé que ell els ha concedit..

eSant, Sant, Santlo és l'himne que canten els beats en aprovació
a les paraules del nostre poeta, i pot ésser l'himne dels serafins:
cSanctus, sanctus, sanctus, Dominus Deus exercituum, plena est
omnis terra gloria eius) (ÍS. VI, 3), O pot ésser encara més l'himne
dels quatre simbòlics animals de l'Apocalipsi: eSancius, sanctus,
sanctus, Dominus Deus omnipotens, qui erat el qui venturus estv
(APoc. 1v, 8).

l ara, per explicar com la mirada de Beatriu normalitza els seus
ulls, el Dant es val d'aquesta comparació: cAixí com un es desperta
a causa d'un llum agut, per l'esperit vísiu (que va del cervell a la
retina), el qual cuita a cercar l'esplendor que passa de membrana a
membrana, i un cop despert no entén el que veu —tan nècia és la
vigília sobtada— fins que l'estimativa (la reflexió) el ve a socórrer,
així Beatriu (fent el paper de la reflexió) em tragué tota brossa dels
ulls amb la claror dels seus, que són visibles a més de mil milles2.

I quan torna a veure-hi clar, s'adona que entre els llums de Sant
Pere, de Sant Jaume i de Sant Joan, hi ha un quart llum, i Beatriu
li fa saber que, dins els raigs d'aquesta darrera fulgència, batega la
primera ànima humana.

Per anar de meravella en meravella, ara el Dant ens presenta el
propi Adam en el Paradís, i ens fa assistir a un diàleg originalíssim.
Manifesta primer la seva estupefacció i consigna les paraules que li
diu: cOh fruita única produida en estat de maduresax, única, per-
què Eva és considerada com una part d'Adam.

L'ànima del primer pare manifesta la seva alegria per l'esplendor
dels raigs que l'embolquen, i compara el poeta aquest fet al cas d'un
animal cobert amb una roba o una pell, quan, segons el moviment
d'allò que l'embolcalla, es comprèn el seu estat de satisfacció.

Hi ha qui troba poc expressiva i poc adient la comparació, hi ha

Il-as "

TUT TE CR REISCITIT DEI E ESIGNC C IC OSA E Sa i Ta c rati dS ar c Da dnar ci dgi gg aa ca aa jgida aaa da aarar a aca aaradr

dintmenysgagepegozogamssoó
35 RUUS
da ntdr arr iliad

Eacaras

cii .r:-.:.?’t:—.

ESEESSi ia tasits

pi

u

E
H:
g..

3
3

pi ci

x
ii